Estupor!
Tots vivim així com podem, uns més bé i altres més malament, però si tenim llibertat per decidir si dormim en un llit o damunt un sac de la portassa i no en la llitera d'una cel·la que té una finestra tapada amb barres de ferro, si això passa podem afirmar que vivim en un món real, uns diran que en el món que va decidir el pare del que va morir encreuat, i uns altres diran que vivim en el món que hem decidit viure el gènere humà, espècie que s'ha posat per damunt de totes les criatures de l'univers i on regna i sobreviu la cultura dels més forts que diria Darwin. Entremig aquests dos pensaments podreu fer totes les combinacions possibles i segur que vos hi trobareu, ancorats en qualcuna de les maneres de viure possibles.
Hem de continuar cercant una sortida al procés diran uns; el prucés ha estat un fracàs diran uns altres; el procés té una sortida democràtica; no permetrem que seguiu endavant amb el procés; s'ha acabat el procés; el procés ha de continuar; acabareu el procés a la presó; el procés l'acabareu a l'estranger; la democràcia ens permetrà dur endavant el procés; la democràcia demostrarà que el prucés ha estat un fracàs; el poble català ha parlat i ha dit que volia això; el poble català no, perquè nosaltres també som poble català i no volem això; qui és el vertader poble català? El que vol això; no. és el que no vol això; com quedam? No quedam a res, nosaltres abandonam, nosaltres ens n'anam, ja vos ho fareu; el darrer que apagui el llum dirà el mossó capaç de despullar-se per triomfar en política; davant aquest guirigall un es pot demanar si sap on viu o si no ho sap, un es pot demanar per què l'han condemnat a viure en un lloc tan corromput, on el poder abusa de la seva posició i abusa del seu domini, per què ja des de l'escola es troben jovenets, futurs votants, futurs polítics que gaudeixen abusant dels altres? Per què qui té el poder d'enviar-te a la presó, t'hi envia? Per què qui perilla que l'enviïn a la presó i no hi vol anar, s'ha d'haver d'exiliar? Contestaran alguna vegada aquestes preguntes davant un tribunal els responsables de tantes malifetes? O és que els de les malifetes són els que van a la presó o a l'exili? Vos heu aturat alguns segons a pensar-ho això? O pensau que els marhuendes de torn tenen raó i ja vos va bé el seu no pensament?
Imaginau-vos que viviu en una família de 5 persones, pare, mare i tres germans, tots feis feina i tos aportau perquè la família pugui sobreviure, quatre dels integrants de la família fan el mínim i aporten una misèria, però n'hi ha un que aporta com tres a la vegada, gràcies a aquest, la família viu més o manco bé. Però un dia aquest que aporta més que els altres, perquè fa unes quantes feines a la vegada o dobla el seu horari de feina, el germà que aporta més es vol emancipar i anar-se'n a viure sol. Els altres membres de la família s'ensumen que viuran pitjor i no el deixen partir i recorren a tota casta d'estratagemes, de recursos, de mentides, d'embulls i d'enganyifes, perquè no se'n pugui anar.No li permeten anar-se'n perquè diuen que ell ho deu tot a la família, i que la família no el deixarà partir; abans que pugui partir prefereixen fermar-lo i tenir-lo segrestat amb tota casta d'amenaces. Li diuen que és dolent que això de voler-se'n anar és perquè ha posat en marxa un prucés impossible. Els papers, la constitució, el llibre de família diu que és d'aquella família i aquella família unida no es pot separar i no el deixen que se'n vagi, abans que pugui viure lliure, viurà esclavitzat, segrestat, vigilat i fermat. Si s'hi oposa li envien la guàrdia civil i la policia que li etziben porrades i pilotades de goma, fins que el fan sagnar, llavors diuen que l'han acaronat, que l'han tractat amorosament. Ell pensa que ha de continuar treballant o lluitant per aconseguir la llibertat. Els seus familiars li diuen que és lliure, però que té obligació de complir les normes que han establert a la família. Volen que perdi el nord, que perdi el món de vista. Ell continua pensant que ha de continuar endavant amb la seva idea de llibertat; els germans li diuen que s'equivoca i que la llibertat que té ara és que pot perdre i que vagi en compte si no vol ser castigat.
El que està passant al Principat de Catalunya és molt més complex que el que passa a la família Espanya. No cal que els castellans s'entossudeixin tant a crear conflictes al Principat, ja que algun dia els pobles d'Espanya, de Castella, se n'adonaran que és una vergonya que so siguin capaços de mantenir-se a ells mateixos sense ajuda dels principatins, i també es convenceran que han estat ensinistrats i adoctrinats, paraules que els varen ensenyar a atorgar als altres; quan se n'adonin, quedaran avergonyits i voldran viure sense haver d'abusar ni d'espoliar un altre poble, llavors el poble del Principat, el poble que vota als uns i als altres podrà viure lliure sense ensurts i sense estupor.
