No tenim força per exigir res a l'Estat, a hores d'ara. Pedro Sánchez ha jugat bé les seves cartes, i ha aprofitat tota la feina que va fer l'executiu Rajoy. Malgrat això, persistim i omplim els carrers. Tanmateix, la resposta a la sentència ens neguiteja i, el pitjor, no sabem com desbordar l'Estat per aconseguir el desitjat diàleg amb l'Estat. El Consell per la República ha estat notícia avui perquè ha pres la iniciativa de demanar una 'taula de diàleg amb mediador'.
Res de nou en realitat, que no sigui diferent al que han reclamat els partits independentistes fa mesos, o bé el que va acordar Quim Torra i Pedro Sánchez en la trobada al Palau de Pedralbes, i a la qual el PSOE es va desdir dies més tard, després de la manifestació del 'trifachito' (PP, Cs i VOX). Aquesta 'Plataforma de Negociació' és pràcticament impossible de que funcioni si abans no passa alguna cosa grossa que forci l'estat a asseure's. I ja saben que això és el que encara no hem sabut provocar. Estem estancats i en quadre des de la fallida Declaració d'Independència, i cal que reaccionem el més aviat possible. Però no sabem com fer-ho, ningú no sap què fer exactament des del govern. Però, i el poble, què es pot fer des del carrer?
Potser la resolució d'aquest atzucac l'haurem de trobar en la gent, en una mobilització que sigui diferent al que hem vist fins ara i més duradera i que sigui capaç de remoure el taulell. I això només ho pot fer la gent del carrer, deixant de banda allò que proposin els partits, perquè els partits, de manera més institucional, hi haurà tipus de coses que no podran promoure. El que no faci la gent, difícilment hi arribarà ningú més. Així que caldrà treure's la son de les orelles, treure el cul del sofà i del twitter, i fer alguna cosa. Si volem conseguir alguna cosa, no en tindrem prou amb una 'aturada de país' d'un dia.
