ESTAT PROPI, PER A QUI?

ESTAT PROPI, PER A QUI?
Reflexió post 11-09-2012. Com que vinc de formació d’una escola de pensament clàssic, permetin-me demanar-me quins interessos econòmics hi ha darrera dels qui s’oposen a l’Estat propi i dels qui hi estan a favor. En contra: 1. l’aparell burocràtic de l’Estat central que s’alimenta dels ingressos procedents de l’Antiga Corona d’Aragó, començant per Catalunya en termes absoluts i per Balears en termes relatius. Aquests s’han oposat fins i tot a qualsevol plantejament federal de l’Estat. Defensen els seus llocs de treball i els dels seus fills. 2.l’oligarquia financera i de serveis hereva d’antigues empreses estatals i que controla en règim d’oligopoli el mercat de tot el territori. Tenen un mercat captiu protegit per les polítiques del Govern central, amb el qual intercanvien ministres i executius d’empresa. 3. Les classes altes provincianes dels territoris amb superàvit fiscal que gràcies a aquest i sense necessitat de rebre pressió impositiva aconsegueixen una redistribució gratis entre les capes humils dels seus territoris i en alguns casos mà d’obra gratuïta gràcies a subsidis d’ocupació especials com el PER. 4. Finalment, les capes populars i humils de l’Espanya subsidiada que només rebent les molles de pa del banquet de les seves oligarquies, poden tenir amb un cost de la vida sempre molt més baix que a Catalunya moltes més prestacions que tenen els pobres, humils i classes populars de la Corona d’Aragó.
I a Catalunya qui s’hi oposa? 1. Els sectors vinculats directament o per delegació al conglomerat burocràtico-oligopòlic  (u i dos de l’apartat anterior )que manen des de la Llotja del Bernabeu. 2. Part de les capes mitjanes-altes de la burgesia catalana que encara té el seu principal mercat a Espanya (sector en vies d’extinció pel canvi global i la crisi) i les que es mouen en el sector de les concessions o contractacions públiques (tant proclius a episodis de corrupció) que deuen favors a les grans obres de l’Estat.
Qui estaria objectivament interessat en l’Estat propi català? 1. Els ciutadans de Catalunya més pobres de l’escalafó social, ara un aglomerat d’autòctons i catalans de vella i nova immigració, perquè com a conseqüència del dèficit fiscal reben una redistribució social de les més negatives de l’Estat: sanitat, educació i altres serveis socials per sota de la mitjana estatal 2. Els treballadors i les capes mitjanes que inclouen petits i mitjans empresaris que són els qui alimenten les arques de l’estat sense obtenir a canvi ni la redistribució als més humils que donaria cohesió i pau social i que els obliga a tenir serveis públics per sota del nivell d’impostos que paguen i han de recórrer al peatge e tots els àmbits: mobilitat, sanitat, educació, geriatria i cultura. Precisament els camps que generen el cost de la vida i la inflació diferencial que sempre pateixen totes les capes socials a Catalunya: paguem per tot i al mateix nivell de salari ens costa més arribar a finals de mes. 3. El funcionariat català sotmès a l’estrés d’un sector públic raquític en comparació a de la Gran Castella i curcircuitat sempre des de programes estatals alimentats ¡amb diners catalans que entren en conflicte amb polítiques que són competència exclusiva de la Generalitat. 4. La immensa majoria de catalans que ha anat descobrint el nivell d’injustícia social que comporta la confiscació espanyola sobre Catalunya; sobretot després de l’episodi humiliant que, malgrat ser pioners en retallades, la Generalitat hagi de demanar ajuda a l’Estat, per una tercera part del que l’Estat ens roba anualment. I a sobre una colla de cacics provincials, siguin del PP o del PSOE, es vantin que ells no fan retallades i que han de pagar el que demana Catalunya.
Aquestes són les dades objectives. Després venen els discursos ideològics i  identitaris partidistes per intentar deformar aquests blocs. Deixem-ho per un altre dia.
 (Article que ha de sortir publicat avui a Economia Digital)