Sembla que sempre tinguem que parlar del mateix, i és que, des de fa uns anys, la política de l'engany, més o menys fragant o emmascarat, s'ha establert com a normal.
Aquests enganys, fins i tot, es poden classificar segons ens afectin políticament, econòmicament, financerament, etc. Socialment, pot ser l'exemple més indignant és quan es vanten de crear no se quants mils de llocs de treball i assegurar els cents de milers que se'n crearan, sense aclarir de quina qualitat són aquests nous llocs de treball que mantenen al llindar de la pobresa les famílies de molts dels nous “treballadors” i sense cap expectativa de futur al jovent.
Ara, entre d'altres anuncis d'urgència, com la rebaixa als autònoms, desprès de ser matxacats fins l'extenuació de molts d'ells durant aquesta legislatura, ens “sorprenen” amb una rebaixa en la retenció de l'IRPF a les nòmines a partir de l'1 de juliol, anticipant la mesura que estava prevista per l'1 de gener de 2016.
Dos lectures prèvies al respecte: Una, la primera, que és una claríssima maniobra electoral per recuperar terreny perdut, o per evitar perdre'n més. Fins aquí es podria llegir com comprensible, però anant més enllà es pot pensar que pot ser ja tenen tan clar que perdran el poder que el millor és deixar l'impost baix perquè el proper que arribi l'hagi de pujar quasi be ipso-facto i així ja tinguin la primera carta a jugar estant a l'oposició.
Una altra lectura, i aquesta més real i que afecta de ple, és que aquesta rebaixa és imperceptible per les economies més necessitades i minsa per les d'entre 20.000 i 60.000 euros anuals, franja majoritària i que afecta a més de 11 milions de contribuents.
Però, el realment curiós és que, en el mateix moment d'aquest anunci, sabem que per a pagar les pensions han tornat a estirar del Fons previst per casos de emergència. En lloc de seguir incrementant com fins a les hores, per poc que fos atenent el moment actual, el seu saldo des del 2012 s'ha vist reduït en més de 43.000 milions d'euros, quedant en la actualitat sobre els 39.000 milions d'euros.
Si els comptes van tan be com, a simple vista, deixaria veure una rebaixa dels impostos a cobrar, com és que per a pagar les pensions no s'hi arriba ?… O és que, ja que el Fondo de Reserva de la Seguridad Social és una guardiola que es van trobar per atzar, com caiguda del cel, la poden trencar amb tota llibertat sense rendir comptes ?
