El que no van aconseguir els decrets de Nova Planta, ni les dues dictadures sofertes, ni la falsa normalització lingüística “permesa” dels darrers 35 anys, sembla estar disposat a signar-ho l'actual majoria absoluta del PP, amb l'adoctrinament del seu esperit més pur i radical al darrere, i la ma executora i totalment parcial del T.C., tot s'ha de dir.
Com va dir descaradament el ministre de torn “se ha de españolizar a los niños catalanes”, i on s'ha de fer és a l'escola i, paulatinament anar incidint, suaument i sense que es noti massa (estil Comte-Duc d'Olivares), en les altres vies culturals, esportives, etc., d'us habitual de la gent com, per exemple, en atenció als que a les nostres muntanyes no se sentien prou orientats amb les senyals verdes indicant els colls, fonts, etc. i per on poder-hi arribar, ja es poden començar a veure per les Muntanyes de Prades uns altres, de marrons, fent saber que s'està caminant per “Caminos naturales”, encara que, a sota, i amb els dos idiomes el nom del camí en concret.
Al País Valencià, a les Illes, a la Franja… I al Principat no ho aconsegueixen perquè ensopeguen amb un govern votat perquè, precisament, defensi la nostra singularitat, començant per la llengua, tot i que, encara que sigui des de l'oposició, fan mans i mànigues per dur els decrets que actuen contra la llengua a l'últim efecte, en etiquetatge, en comerços, etc. i, sobre tot, creant una “maranya” totalment innecessària i contra-produent en el sector escolar. Tot val per avançar en la seva creuada per esborrar del mapa tot el que els fa nosa, i una llengua diferent i molt utilitzada en fa molta de nosa quan el que es pretén és que tothom pensi i senti igual… malgrat que, aquesta, estigui reconeguda també com a part del patrimoni cultural d'España.
Els precedents que el PP està marcant amb el seu atac al català, trocejant-lo impunement, compte que no marqui jurisprudència perquè, amb les mateixes armes de poder i raons, un dia, actuï en contra del castellà -ara, anomenat “español”, obviant que la Constitución Española observa també com a espanyols altres tres idiomes, entre ells el català-.
Per la mateixa regla de tres emprada pel govern espanyol, i les seves “delegacions” destacades als territoris de la antiga “Corona d'Aragó” -la de les quatre barres i dels pobles repoblats amb aragonesos a l'interior i amb catalans al litoral pel rei Jaume I- compte perquè, amb les mateixes agalles, es vagi canviant la denominació de l'español que ara parlen en altres llocs conquerits, inventant-se -igual que ara ells fan amb el català- altres idiomes, com podrien ser el mexicà, l'argentí, etc., etc., o, al propi territori, l'andalús, l'extremeny, etc., etc.
En els moments actuals, saben que estaria molt mal vist internacionalment atacar-nos cara a cara per vence'ns com en d'altres èpoques però ho volen fer igualment i, per aconseguir-ho, estan intentat dividir-nos i que ens barallem entre nosaltres mateixos. Manera: Creant problemes de convivència on no n'hi ha ni un perquè hem sabut gestionat els paràmetres adequats per encabir totes les diferències existents baix un denominador comú que, en aquest cas, és el millor que hi pot haver: la llengua pròpia com a medi habitual de comunicació i ensenyament, sense que això privi ni coarti l'existència i la vida natural dels altres sentiments que hi ha a la nostra societat i als nostres carrers.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
