Estafa monumental de polítics i banquers

 
 
No tots els polítics del PP, ni d’altres partits quan tenen el poder, són estafadors i lladres. Esperem que no ho siguin. Esperem que n’hi hagi algun de condret. Desitjam que els vots que se’ls han atorgat no hagin estat el mateix que obrir les portes de casa als lladres i donar-los permís perquè ho arrambin tot. Això és el que estava pensant, quan veia el programa Singulars al Canal 33, el dia 29 de maig un poc abans de la mitjanit. Va quedar clar, però, que els polítics d’altres partits que hagin comandat a la capital de l’Estat, tampoc no se’n salven d’haver posat la mà al calaix ni d’haver fet anar l’oli allà on han volgut, per a fer una Espanya imperial, on uns quants imperassin sobre els altres, on aquests pocs es dedicassin a exprimir els restants, que com més a la perifèria es trobassin més se’ls hauria de xuclar la sang. Vaig prendre unes quantes notes per a poder fer aquest escrit i exposar-ho a les persones que no varen veure el programa.
 
En aquest programa, la persona convidada i que feia l’explicació era Germà Bel, catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona i investigador ICREA-Acadèmia, qui ens va explicar que la part nacionalitzada de BANKIA ens costarà 1.352 euros a cada un de nosaltres. Els teniu, aquests euros, per a salvar el banc? Rescatar aquesta entitat bancària ens costarà el mateix que costen les prestacions per a l’atur durant un any, uns 4 bilions de pessetes. Quan Rodrigo Rato, aquell que va ser ministre amb Aznar, director de Caja Madrid i després director de Bankia, ens explicava que havien obtingut 350 milions d’euros de beneficis, resultava que la veritat era que tenien més de 4.000 milions de pèrdues. Segons un diari londinenc, els bancs espanyols necessiten més de 125.000 milions de dòlars per savar-se. El catedràtic ens contava que fa uns anys quan va venir un polític important dels EUA i va comprovar els kilòmetres d’AVE que teníem, va assegurar que ells, als Estats Units, no s’ho podien permetre, que nosaltres devíem esser molt rics.
 
Va assegurar que la política econòmica d’aquestes darreres dècades s’ha encaminat a fer-ne uns quants cada dia més rics i la majoria a convertir-se cada dia en més pobres. Va assegurar que un cas com el de Bankia si hagués ocorregut als EUA, ja hi hauria unes quantes persones a la presó. Aquí, a l’Estat espanyol està ple d’aeroports buits, trens d’alta velocitat buits, pisos buits, urbanitzacions buides, i quan un polític té una idea genial, aquesta és la de preparar algun pla urbanístic a la carta per posar en marxa més urbanitzacions. A l’aeroport de Castelló, l’únic que funciona és l’estàtua del polític del PP, Sr. Fabra. Els polítics demòcrates que hem votat perquè manassin no han fet cap llei que consideràs que malgastar els diners és un delicte. Tenim més de 50 aeroports, la majoria tenen dèficits escandalosos. Algun com el de Ciudad Real s’ha hagut de tancar i va costar 1.000 milions d’euros. Aquestes construccions es pagaven amb deute públic i ens queda el deute. Aquí tenim 50 aeroports, quan a Alemanya amb molta més població només en tenen 30, amb un trànsit de passatgers semblant.
 
L’Estat espanyol és el que té més quilòmetres d’alta velocitat, doblam els d’Alemanya. Passa una cosa semblant amb les autopistes. La diferència és que allà són més usades. Tenir més aeroports, més AVE i més autopistes, tot amb poc ús i sense haver-se fet en els llocs adequats, com seria el corredor mediterrani, suposen que hi ha una ideologia al darrere. La fastuosa xarxa ferroviària va ser cosa d’Aznar, i Zapatero es vantava de ser el primer país del món amb més quilòmetres d’alta velocitat. Ens va demostrar que tot això havia començat en el segle XVIII, i que els borbons, ja en aquell temps, sufragaven amb l’erari tots els kilòmetres de carretera que es feien si anaven cap a Madrid. Els altres, els feien pagar a les poblacions afectades.
 
La llàstima és que en plena crisi, l’any 2012, encara hi hagi més de 4.000 milions d’euros al pressupost per fer trens d’alta velocitat, i aquí, a Mallorca es tanquin dos hospitals necessaris i emblemàtics. Quina estafa! Quin robatori! I si protestes, ves alerta, perquè les forces d’ocupació et poden detenir.