Esquerra i el model espanyol d’impunitat: un nou document Nizkor (I)

Des de la coherència dels republicans catalans que, malgrat haver votat afirmativament la investidura de Rodríguez Zapatero perquè es comprometé a reparar les víctimes del Franquisme, fórem l’únic partit polític que votàrem negativament la Llei de la Memòria perquè no reconeixia jurídicament les víctimes, volem donar suport a la carta pública que han presentat el prestigiosos advocats de l'Equip Nizkor, amb seu a Bèlgica, en la mesura que coincideixen, llurs pensaments, amb el que sempre ha defensat Esquerra Republicana. I, sovint, molt sols!
Coincidim perquè els republicans catalans considerem el règim Franquista il·legítim, bo i atenent a la resolució de Nacions Unides 19 (I) de 12-XII de 1946 que el defineix com un règim que “en origen, naturalesa, estructura i conducta general, el règim de Franco és un règim feixista modelat sobre, i en gran mesura establert, gràcies a l’ajuda de l’Alemanya nazi i de Hitler i de la Itàlia feixista de Mussolini”. I, certament, el règim franquista cometé al llarg d’any i anys assassinats, deportacions, accions de submissió a esclavitud , persecució per motius religiosos, racials, nacionals, lingüístics. I un llarg etcètera. 
Desgraciadament la societat espanyola, el fet és irrefutable, majoritàriament no ha qüestionat el model espanyol d’impunitat consagrat per la Transició i per la Llei d’Amnistia, preconstitucional, de 15 d’octubre de 1977, a través de la qual de manera absurda foren els botxins qui acabaren “perdonant” les víctimes i es garantien jurídicament que no serien inculpats d’haver comès Crims contra la Humanitat. I el clau es reblà l’any 2006 amb la Llei de la Memòria, amb la qual es consolidava el model d’impunitat just quan a Xile i Argentina, que havien copiat el model espanyol, tot se’ls ensorrava i es començava a jutjat els militars colpistes i els torturadors.
Tal com s’afirma, la justícia és contrària a la venjança. Sempre ho hem cregut, certament. De la mateixa manera que considerem pervers que s’associï oblit a reconciliació. Per això és bo que és bo que Nizkor s’hagi adreçat una altra vegada al conjunt de les forces polítiques, bo i instant-los a actuat d’acord amb al dret internacional i ens recordi, d’una banda, la definició que dóna Nacions Unides del concepte “impunitat” (“inexistència, de fet o de dret, de responsabilitat penal per part dels autors de violacions dels drets humans, així com de responsabilitat civil, administrativa o disciplinària, perquè escapen a tota investigació que pretengui llur inculpació, detenció, processament i, en cas de ser reconeguts culpables, condemna, àdhuc a la indemnització del mal causat a les víctimes”.
I, altrament, és bo també que se’ns faci avinent, una altra vegada, que el moll de l’os rau a fer complir a l’Estat el dret a la justícia de les víctimes, la qual cosa va fins i tot més enllà de les possibles Comissions de la Veritat que, per altra banda l’Estat espanyol mai no ha acceptat tampoc, en la mesura que unes hipotètiques conclusions no serien mai d’obligat acompliment.
A Esquerra Republicana ens mantenim ferms en les nostres conviccions i celebrem les coincidències i complicitats amb els ciutadans antifeixistes i republicans d’arreu de l’actual Estat espanyol.