Esquerra davant de la reaccionària reforma del Codi Penal (II)

Cal fer avinent, més enllà del que ja denunciàvem en l’entrada anterior sobre la cadena perpètua i la desaparició de les faltes per tal convertir-les en delicte, que el projecte de reforma de l’actual Codi Penal fa una passa enrere més en tot allò que té a veure amb les limitacions del mateix concepte de llibertat d’expressió. A no ser que el PP s’avingués a acceptar esmenes republicanes, la ciutadania continuarà patint repressió en actes en què un ciutadà opti per cremar una bandera o el mateix retrat del rei, acte avui dia considerat delicte contra la Corona. Recordeu els fets de l’any 2007 de Girona arran de la visita de Juan Carlos a aquella ciutat. 
Entenem que les persones han de ser respectades, però les idees poden ser criticades, raó per la qual reclamem que les lleis defensin en la mateixa mesura totes les persones, siguin o no religioses, però alhora garanteixin el dret a l’exercici de la reflexió, la crítica i la llibertat d’expressió sobre totes, àdhuc les religioses. Es per això que reclamem que en el Codi Penal no se les consideri de forma distinta, tot substituint el terme “creença” pel d’”opció de consciència”. 
Altrament, el govern nega a la necessitat d’incorporar una major concreció en tot allò que té a veure amb la banalització del feixisme, el nazisme, el franquisme i l’exhibició llurs símbols i, en canvi, insisteix en la imprescriptibilitat de les penes per delicte de terrorisme, posicionament que només obeeix a raons d’índole estrictament partidista. Per quina raó un delicte de terrorisme hauria de tenir la consideració d’imprescriptible i no altres com ara la violació amb resultat de mort, per exemple? Es evident que els delictes de lesa humanitat i genocidi mai no poden prescriure, bo i seguint les pautes del Conveni sobre la Imprescriptibilitat dels Crims de Guerra de NNUU de 1968. Però per què incorpora els de terrorisme?
Altrament, reclamem, en consonància amb nombroses recomanacions d’organismes i conferències internacionals, la despenalització de la pràctica voluntària de la interrupció de l’embaràs, encara que s’hagi dut a terme fora dels casos contemplats perla llei i de l’eutanàsia. 
De fet, en el primer dels casos, es tracta d’evitar un major sofriment derivat d’un procés penal i d’una condemna, per a una persona que ha pres una decisió ja prou dolorosa i difícil, raó per la qual considerem que l’avortament efectuat amb el consentiment de la dona embarassada ha de desaparèixer del Codi Penal. 
Pel que fa al segon, tot entenent que la vida és un dret i no pas un deure, exigim que el nou Codi Penal introdueixi en l’article 143 un apartat en què es fixi que restarà exempta de pena la persona que permeti o cooperi a facilitar una mort digna i sense dolor a qui pateix una malaltia greu irreversible difícil de suportar i que de manera expressa ho hagi reclamat.