Se suposa que hi ha gent que està contenta que estigui entrant amb certa força l’extrema dreta a les institucions que marquen les pautes i posen les traves que siguin als ciutadans dels pobles europeus. A l’Estat espanyol l’esclat d’una dreta que es trobava hivernant dins el PP ha coincidit amb el fet que Catalunya iniciàs el procés de descolonització. Espanya té una eterna contradicció, perquè encara pretén viure com en la major part de la seva història, guerrejant. Mai no s’havia preocupat gaire de com vivia la gent, com transcorria la vida del poble, i no es dedicava a generar riquesa, acostumada a espoliar els països que en tenien. Per això, quan va passar el tren de la revolució industrial, el varen perdre, el varen deixar passar, amb el mateix orgull que ara menyspreen Catalunya, quan saben i no volen reconèixer que en viuen.
Ara Espanya es troba a punt d’iniciar un o uns quants judicis per condemnar els separatistes, els dolents, els que volen deixar d’estar sotmesos i espoliats per Espanya. Els que volen saber si Espanya és capaç de mantenir-se ella soleta. Els que estan cansats de rebre i de pagar el beure. Estan ja condemnats els investigats? Saben ja que els posaran el màxim de pena als delictes dels quals els acusen i que no són certs? No els ha servit de res que els països europeus que han investigat el cas hagin vist que els delictes dels quals se’ls acusa mai no han existit? Per què el fet que els mossos d’esquadra desmuntassin la cèl·lula islamista durant el mes d’agost va fer tanta ràbia al Govern de Madrid? Per què no varen descansar fins que varen dur als tribunals el major Josep Lluís Trapero amb falses acusacions? Rajoy no podia consentir que els mossos d’esquadra haguessin avortat l’acció islamista amb èxit? Què els passa a aquesta gent? Què volen? Volen continuar xuclant de la mamella. Qui és que en aquestes hores no sap que els Països Catalans són la locomotora que estira de les autonomies espanyoles del cafè per a tots?
Un dia d’aquests es posaran en marxa els judicis condemnatoris de la venjança, venjança que corresponia dur a terme al PP, i que el PSOE ha absorbit sense cap tipus de meditació. Per què els judicis suposaven una venjança? Perquè el PP s’havia passat mig any dient que el referèndum de l’1 d’octubre no es realitzaria. I el referèndum es va dur a terme, amb la col·laboració de la major part del poble del Principat. Per què el PSOE fa el joc al PP i continua endavant amb aquesta venjança? Els dirigents empresonats i els exiliats saben que més prest o més tard, Espanya procurarà que sigui més tard, aquests judicis acabaran a Europa, i les penes imposades per tribunals, que semblaran d’ordre públic, seran revocades. Tothom pensa que la Generalitat de Catalunya continua governant una autonomia, però no saben ni volen saber, que realment ja actuen com si fossin una república amb tots els obstacles que ens puguem imaginar. Els dirigents empresonats i els exiliats no abandonaran la seva lluita fins que siguin lliures i Espanya continuarà perdent colònies, com tantes que ha anat perdent al llarg dels segles, perquè no ha estimat la ciutadania que formava part d’aquestes colònies, així com ara el monarca també s’ha desentès d’un territori, que ha volgut sortir de la monarquia, perquè ja no sentia ni tenia cap llaç d’unió amb la monarquia actual, que ha estat d’acord amb el càstig que han rebut molts catalans.
Ara Pedro Sánchez, president del Govern espanyol se n’ha anat a Europa a dir que a Catalunya eren una minoria els que volien la independència, que no eren majoria. Llavors per què no convoca el referèndum sol·licitat i que acabaria amb tota la problemàtica del procés? Per què és capaç de fer aquestes afirmacions, en canvi no es fa la comprovació subsegüent? El dia 1 d’octubre hi va haver rebel·lió i sedició, però per part de qui? Copiaré un fragment d’un paràgraf del llibre ORIOL JUNQUERAS Fins que siguem lliures de Sergi Sol, per acabar l’article:
“…Els cossos i les forces de seguretat de l’Estat (quin eufemisme!) socialitzen el xarop de canya, en alguns llocs amb ració doble. Porres contra urnes. Peguen a tothom, tothom que troben al seu pas; entren a cops de mall en alguns col·legis electorals, trencant vidres i mobiliari. Posteriorment, aquests danys, la justícia espanyola els vol imputar a la gent i al Govern de Catalunya. Peguen i peguen sense treva al llarg de tot el matí, tant si al davant hi tenen avis com dones embarassades. L’ordre és apallissar, i l’acaten fil per randa, alguns amb un plus d’entrega davant la mirada atònita dels Mossos d’Esquadra que no prenen part, en cap moment, en la salvatjada. ‘Metiendo la porra como si no hubiese un mañana‘, revelen els àudios policials.”
