Una instància governamental espanyola ha publicat la diferència que hi va haver l’any 2005 entre el què els ciutadans catalans van pagar a Espanya en importos i cotitzacions socials, i el què van rebre en prestacions individuals i inversió pública. Els altres anys, misteri. A cada català, li va costar Espanya l’any 2005 la quantitat de 2130 euros, un total de 14.800 milions d’euros, el 8,7 % del PIB català d’aquest any. Aquesta xifra té un nom i aquest nom és el de robatori. Espanya es va quedar un euro de cada dos pagats en impostos, i va robar al País Valencià aquest any 5.645 milions d’euros, el 6,4% del seu PIB, i a les Illes Balears 3.136 milions d’euros, el 13,9% del seu PIB. És el mapa dels Països Catalans, els únics que paguen a l’Espanya que els domina i defineix com apart d’aquesta nació, quan en realitat els tracta com una posessió a drenar. El resultat després de la solidaritat, nom curiós que dóna el lladre al seu robatori, és que Catalunya té un PIC poc superior a la mitjana, i té ja menys professors, aules i ordenadors per alumne, i menys places hospitalàries i personal sanitari, que la mitjana de l’Estat.
L’any 2000, Catalunya era el 14 en l’índex de Desenvolupament Humà de l’ONU, Espanya el 21. L’any 2007, Catalunya va baixar al 18, i Espanya va pujar fins el 13.
Quan va començar aquest règim, la renda disponibñe dels catalans era la primera de l’Estat, avui és la novena, ja superada per Melilla. Com li va dir Bono a Pujol, la soidaritat es practica amb béns aliens.
