Aquesta és una de les conclusions d’un article de Juan Jiménez Castillo, inspector d’educació de les Illes Balears, que es dedica a perseguir algunes de les escoles que fan tot l’ensenyament en català, especialment persegueix el mètode d’immersió lingüística al qual culpa del mal rendiment de cert alumnat que ha patit aquest mètode d’ensenyament. Tot això neix quan ell prepara la seva tesi doctoral, ja que és llicenciat en Pedagogia, i aspira a ser-ne doctor. Per fer aquesta passa fa un estudi que titula “El analfabetismo funcional en las Islas Baleares” (2007) i en aquesta tesi defensa la inoportunitat de seguir amb la immersió lingüística actual, quan afirma que s’està demostrant que és negativa per a l’adquisició de les competències de lectura comprensiva i d’escriptura per als infants amb llengües maternes distintes del català.
En un moment determinat de la seva tesi defensa que la lectoescriptura consisteix en l’adquisició d’un codi complex i abstracte i creu que s’ha de realitzar en la llengua materna de cada nin, en català si són catalanoparlants, i en castellà si són castellanoparlants. El senyor inspector ja ha mostrat el llautó, perquè l’únic que ha fet ha estat dur les aigües al seu molí, ja que s’ha oblidat dels infants de les altres 158 llengües maternes que hi ha aquí, a les Illes, i uns quants centenars més de llengües maternes que hi ha devers el Principat. Tanta comèdia per convertir-se en doctor i arribar a les mateixes conclusions que arriben UPyD o el Partit Popular, que l’únic que volen és fer desaparèixer la llengua catalana. S’ha de dir de totes maneres que aquesta tesi va merèixer un excel•lent cum laude, atorgat per professors universitaris de la UIB, de Barcelona, de Salamanca i d’Oviedo.
A partir d’haver-se doctorat comença una petita explosió d’articles a revistes especialitzades i també als diaris, on li varen retre honors, polítics pertanyents a UPyD. Les seves teories varen tenir molts detractors i es va armar una breu polèmica al Diario de Mallorca sobre el tema i va ser en aquest diari on es va atrevir a escriure el següent:
“…la inmersión (reconocido por la UNESCO, por pedagogos de prestigio internacional, como Pablo Freire, y por aquellos que todavía creemos que los métodos educativos deben estar al servicio de la Educación, entendida como desarrollo cognitivo, intelectivo del alumno, y no al servicio de los intereses de ninguna ideología nacionalista-lingüística que, entre sus finalidades no confesas se encuentra la de obtener hablantes sumisos y cretinizados como consecuencia de la castración cerebral a la que les sometió el ruinoso método de la inmersión).”
És a partir d’aquí que consider que tots els catalans vàrem ser convertits en submisos i cretins pels mètodes espanyols d’immersió que ens varen deixar ben sanats. Els anys 40 del segle passat vivia a un poble, on només es parlava en català, no se sentia ningú parlar en castellà, no hi havia ràdios, ni televisió i la majoria de persones no llegia el diari a casa seva. El dia que arribaves a l’escola se t’aplicava el mètode d’immersió lingüística sense contemplacions i sense el coneixement que es té en l’actualitat de com s’ha d’ensenyar una llengua per aquest sistema, experimentat a moltes parts del planeta. És clar que la seva tesi no és solament l’atac al sistema d’immersió, sinó que tracta sobre l’analfabetisme funcional, i una de les causes que troba és aquesta, ja que els més pobres i els immigrants castellanoparlants són els que pateixen un grau d’analfabetisme funcional més elevat. Si aquest inspector, que és d’Itrabo (Granada), hagués fet la tesi amb infants de la seva terra, hagués arribat a les mateixes conclusions, sense que aquells alumnes hagin sofert el terrible mètode d’immersió. Tampoc no el pateixen els infants de famílies acomodades que voluntàriament escullen una escola anglesa, on es fa immersió lingüística en aquella llengua.
Doncs, aquest inspector ha tornat a aparèixer als mitjans de comunicació pel fet de donar suport als pares que volien expulsar una directora d’una escola de Calvià, perquè havien comprat els llibres de matemàtiques en català, i ja ha aconseguit que això no es faci. Les matemàtiques es faran en castellà. Així que, si no salvam el nostre país els que l’estimam, i estimar-lo vol dir tot el que suposa un país, els ocupants se’l faran seu, i d’aquí a uns anys ens hauran convertit en una deixalla espanyola. Es veu que el sistema d’immersió lingüística en espanyol ens va convertir en idiotes. Doctor dixit.
