Per contestar aquesta pregunta m’és igual com consideri cadascú el concepte d’Espanya. N’hi ha que fins i tot hi inclouen Portugal, perquè quan veuen el mapa del sud d’Europa, troben que tot el que veuen dibuixat, en forma d’hexàgon o heptàgon irregulars, tot això és Espanya, i si ho saben, també n’existeixen que enyoren l’imperi perdut. Em referesc a l’Espanya que exclou certs territoris com Catalunya (pensen en la Catalunya estricta, la de les quatre províncies) i que només els volen perquè suposen que això els beneficia econòmicament o perquè volen pertànyer a un país que tengui una gran extensió. A aquesta Catalunya només la volen per la suma de territori o per l’aportació econòmica que reben, ja que així com la tracten, sembla que si fos un matrimoni actual, ja faria molt de temps que tendrien el divorci i l’hauria sol•licitat Espanya, ja que Catalunya mai no s’hagués atrevit a fer-ho.
Estic parlant d’aquests que no poden consentir que Joan Laporta parli de política, perquè és president d’un club de futbol, però deixen que el president Zapatero, que és polític, parli de futbol, o deixen que Joan Carles de Borbó parli del que li véngui de gust, si segons la Constitució espanyola és el rei. Qualcú pensarà que aquí també hi ha hagut caps pensants que tampoc no hi han estat d’acord i eren d’aquí. Bé, ells sabran per què volen viure en un món hipòcrita i que es digui el que no es pensa o que es calli el que un vol dir. És molt positiu i ja era ben hora que el Barça, que és més que un club, tengués un president, que fos més que un president, per esser independentista i perquè és capaç de manifestar-ho sense cap tipus de mania ni por. A més de ser independentista és molt valent, i no s’agenolla com tantes i tantes persones que s’han agenollat sempre, per molt que les hagin apallissades.
Per què l’afició futbolística, de quasi tots els camps, quan vol fer enfadar els aficionats del Barça els diu: “¡Puta Barça y puta Cataluña!”? Això ja ho deien, en temps d’altres presidents menys valents i apallissats. I ara, li canten al president, com va passar l’altre dia a Saragossa: “¡Laporta, cabrón; España es tu nación!”. Aquesta cançoneta i d’altres semblants que fa estona que corren pels camps de futbol no tenen importància i no se’ls n’ha de donar, però serveix per veure quin és l’estat de la qüestió i com s’ha format la gent per Espanya durant molts d’anys en contra dels habitants del Principat que siguin desobedients. Se l’insulta, però es vol que sigui espanyol, aquesta és la contradicció. Serà perquè el voldrien submís i agenollat? Perquè si li tenguessin vertadera ràbia no voldrien que fos espanyol, ni tampoc no voldrien que Catalunya fos Espanya, la voldrien fora, però per aquí no hi passen, això són figues d’un altre paner i “la pela és la pela”, però per als espanyols.
Els “villaratos” i totes les maledicències que s’envien al Barça, per esser un club català, és per l’enveja que tenen. Ja els agradaria poder dir que el Reial Madrid és més que un club. Tot això m’ha fet recordar una lliçó de Formación del Espíritu Nacional, quan tenia 15 anys. L’he cercada al llibre, ja que l’he guardat més de cinquanta anys, i com que no em varen obligar a tenir els llibres compartits a la classe (un invent en el qual no hi crec), he pogut comprovar el que es deia, quan es volia que no es donàs importància a la llengua per esser una nació diferent a l’espanyola. Deia així: “España no se justifica por tener una lengua, ni ser una raza, ni por ser un acervo de costumbres. España es mucho más que una raza, es mucho más que una lengua: España es una unidad de destino en lo universal.”
És per això que pens que les persones que comandaven España en aquell temps, si comandassin avui, haurien dit i escrit que Espanya és més que un club i així impedirien que aquesta frase fos patrimoni del Barça i de Catalunya.
