Aquests dies vaig molt atrafegat de feina (tampoc és, ho admeto, cap novetat). Tanmateix, no m’he pogut estar d’escriure aquest post. I és que m’ha arribat la notícia que el Govern espanyol va aprovar la setmana passada la licitació de l’estudi informatiu per a construir el TGV d’Àvila a Madrid. Sí, d’Àvila (55.000 habitants) a Madrid… Tot plegat després que al final d’octubre el Govern adjudiqués el primer tram de l’AVE a Salamanca. No hi ha manera que els polítics espanyols n’aprenguin. El TGV de passatgers és altament deficitari i, a més, tal com està plantejat és una inversió que contribueix molt poc a la productivitat. Respon primordialment a criteris polítics (consolidar la vertebració d’una Espanya centralitzada) que no pas a criteris econòmics. De fet, l’economista Germà Bel ho ha explicat del dret i del revés i, particularment d’una forma brillant, en el seu darrer llibre ’España, capital París’.
Mentre el Govern alemany va decidir el juny passat un monumental pla d’austeritat, el Govern espanyol només ha fet algunes reformes i sota la pressió de la comunitat internacional. Paral·lelament, Madrid sembla obstinada a invertir en àmbits poc productius els recursos que estalviarà amb les retallades socials.
Tal com vaig preguntar al final del post ‘Espanya és inviable (3)’: ‘Com és possible que, en un context de crisi econòmica i de plans d’austeritat tutelats per la Unió Europea, el Govern espanyol consideri més prioritari el primer tram de l’AVE a Salamanca que el pont de Sant Andreu de la Barca que ha d’unir l’A-2 i l’AP-7, o que el desdoblament de la línia fèrria entre Tarragona i l’Hospitalet de l’Infant?’
Articles relacionats:
Espanya és inviable (3)
Espanya és inviable (2)
Espanya és inviable
La presidència espanyola del Consell europeu
La poca credibilitat de Zapatero
Espanya amenaça l’europeïtat de Catalunya
L’Estat espanyol s’asfixia
De desagraïts… l’infern n’és ple
Entre Espanya i Itàlia
