El dia 24 de febrer, al Congrés dels Diputats es va celebrar el primer debat sobre Kosovo plantejat per Esquerra. En aquest mateix blog en vàrem informar abastament del perquè, del com i de les conseqüències. L’exercici del dret a decidir dels catalans està connectat i depèn tant de com evolucionen altres comunitats nacionals cap a llur reconeixement com a Estat de dret, com d’anar guanyant la batalla ideològica del Dret a Decidir com a factor de modernitat de les societats que pretenen aprofundir en la democràcia participativa.
D’aquí ve que ens pertoqui als independentistes mantenir obert de manera permanent aquest front en el cor de l’Estat espanyol, un estat que, malgrat la descentralització que ha permès el sistema autonòmic, no ha avançat pel que fa al reconeixement de les realitats nacionals a l’interior de l’actual Estat espanyol.
La posició del PP i dels PSOE ha estat rotunda: negativa categòrica a reconèixer la independència de Kosovo, tot fent costat a Rússia, Xipre, Grècia o Romania, i distanciant-se de la posició dels estats europeus i d’EEUU. I aquí, val a dir, que entre PSOE i PP no hi ha hagut cap diferència. En totes les ocasions en què Esquerra ha tret el debat, més enllà de la urticària que desperta reflectida en la tensió dels debats, Moratinos, Chacón o el representant del PP, Arístegui, han ofert la mateixa intensitat en la negació. Tots ells són conscients que quan es parla de Kosovo, com quan en un altre dia es fa referència al Québec, a Escòcia o a Flandes, del que es tracta és de les nacions sense estat en procés d’articulació cap a altres estatu quo.
I per això, avui, hi tornarem. Avui mateix Esquerra plantejarà altra vegada el reconeixement per part de l’administració espanyola del Kosovo. Només mig any després de la primera negativa en seu parlamentària. I ho farem perquè s’ha avançat, i no pas poc, arran de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia de Nacions Unides que avala la independència unilateral de Kosovo en considerar que no viola la legislació internacional i que l’Assemblea de Kosovo està plenament legitimada a prendre decisions que afectin el seu ordenament legal.
El mateix Aznar ja va deixar dit que reconèixer la independència de Kosovo “significa acceptar en l’escenari internacional el principi d’autodeterminació dels pobles i el canvi, sense la necessitat de consens, de les fronteres europees”. I com que el govern espanyol compartia plenament aquesta anàlisi, va esdevenir part activa en la denúncia davant del Tribunal. Però n’han sortit escaldats.
Per això, avui, hi tornarem. Perquè en el tauler ja hi ha una nova realitat conformada per una sentència que, fins i tot, ha comportat que el govern serbi hagi manifestat la voluntat d’obrir negociacions encarades cap al reconeixement de Kosovo.
Nova insistència, renovada denúncia i repetida reclamació d’Esquerra al Congrés dels Diputats, avui mateix, perquè del que es tracta és d’aprofundir les seves contradiccions.
