El Centre Català de Negocis està fent una labor de divulgació encomiable per entendre els reptes estructurals als que s’enfronta la societat catalana, especialment en termes socio-econòmics. I ara acaben de fer un esforç d’empatia posant-se a la pell de la societat espanyola amb els seus temors i angoixes davant del canvi de fons que haurà d’abordar, sí o sí, tant si hi ha procés de secessió a Catalunya ràpid, com si s’entra en una fase llarga de conflicte. /
No n’hi ha cap escenari més. I el segon escenari és el contrari del win-win. Seria ben segur un lose-lose. I preguem per a què com ha desitjat Mas Colell aquesta setmana: que sigui en termes civilitzats. /
No coincideixo molts cops amb les declaracions conjunturals o tàctiques d‘alguns membres del CCN, però cal valorar positivament la seva feina de documentació i pedagogia. Ara, per proposar el programa Win-Win que ja va reclamar Mas i que ha rebut el suport de Junqueras./
La majoria de la societat catalana sap que les amenaces apocalíptiques sobre Catalunya són falses. I que el que amaguen és en realitat les pors espanyoles reflectides al mirall. La pregunta que algun dia amb la boca petita ha fet algun dirigent espanyol és: Ja sabem que és viable una Catalunya independent, però ho és Espanya? D’aquestes angoixes se’n deriva l’obsessió malaltissa d’impedir el referèndum i no de cap altra consideració sentimental./
L’unionisme i el dependentisme es proposen evitar la independència de Catalunya pel fet que llavors Espanya s’enfonsaria; i algun europeu conservador afegiria que s’enfonsaria amb ella l’euro. /
L’informe presentat mostra com malgrat les turbulències i incerteses de qualsevol procés de transició de model econòmic i polític, la conversió de Catalunya en un estat independent és un incentiu real per tal de millorar l’eficiència econòmica d’una Espanya sense Catalunya, dins un entorn d’optimització de la competitivitat europea, i amb sinèrgies i complementariats evidents dels models econòmics dins un proto-estat europeu. /
Espanya té l’ocasió de canviar els seus desastres estructurals aprofitant la reinvenció que haurà de fer per la separació. El model espanyol ha afavorit les grans empreses de l’Ibex i no s’ha preocupat de les pimes que són el teixit principal a Catalunya. /
Ara l’Estat espanyol es podrà centrar en desenvolupar un model que els permeti ser viables sense necessitat d’una continuada política de subvencions europees o la dependència de Catalunya. Espanya estarà més tranquil·la quan vegi que és capaç de viure sense la dependència financera que ara té de Catalunya./ Una adequació salarial als nivells reals de productivitats de persones i territoris, com tantes vegades s’ha proposat a la mateixa Itàlia per acabar amb el drama del Mezzogiorno, faria incrementar les possibilitats de noves inversions industrials en territoris fins ara erms per a la indústria. /
El redimensionament de la burocràcia pública que fan de l’Estat un gegant amb peus de fang. Espanya pot ajudar a reduir la dependència europea de la producció asiàtica. Espanya podria esdevenir la Polònia del sud d’Europa, que porta anys de reindustrialització i creixement sostingut. I es pot focalitzar en l'exportació a Llatinoamèrica, als països àrabs, a la zona Latam i a les zones emergents./
La proposta del CNN subratlla que Espanya té actius clars per a desenvolupar algunes estratègies com:
o Industrialitzar les àrees més ben comunicades i desenvolupades de l’Estat amb ajudes indirectes, mai finalistes. /
o Desenvolupar una agricultura amb finalitat energètica (biocombustibles, biomassa) i altres que puguin ser competitives amb mà d’obra extensiva. /
o Aprofitar el desenvolupament d'un Madrid financer. /
o Aprofitar Espanya com a zona de destí de turisme cultural, històric i de pensionistes. /
El nou model econòmic hi generaria un creixement de dos punts addicionals al PIB i la creació de 960.000 nous llocs de feina en quatre anys. L'escenari que es presenta és de benefici mutu: la independència permet a Catalunya de centrar-se en el propi model productiu i a Espanya d'explotar totes les potencialitats del seu model econòmic, radicalment diferent del català. / Resumint, constato un dia darrere l’altre una enorme capacitat innovadora i creativa tant a les entitats sense afany de lucre, com a les associacions empresarials i en els professionals de la funció pública i en els polítics de Catalunya. I una gran capacitat d’empatia, de posar-se a la pell de l’altre: entenc les teves pors i t’ajudaré; però les teves pors no justifiquen ni la teva agressivitat ni la teva paràlisi./
MACEDÒNIA
Els prometo que l’article que vaig fer diumenge passat no estava pactat amb la patronal valenciana. Perquè dilluns els representants de les patronals valencianes van visualitzar un gir històric. El president de la patronal va dir que “amb el meu primer client i proveïdor (Catalunya), jo no hi vull estar malament. És de bojos promoure el contrari”./ I altres representants en la roda de premsa van denunciar la marginació i l’espoli fiscal que València pateix a mans d’Espanya. I un va ser més explícit i va fer autocrítica: “Ens han fotut per ser massa submisos políticament a Madrid”. Notícia: el corredor mediterrani mental ja s’ha forjat. Gràcies PPSOE!/
L'agricultura catalana és el 19% del PIB espanyol i només rep el 6% dels ajuts d'Europa, denuncià Junqueras en el recent debat monogràfic sobre agricultura./
Dilluns també ens despertàvem amb la pregunta d’Iceta: Voleu tornar a demanar el que demanàveu a l'Estatut del 2006 per així tornar-vos-ho a denegar? I de cara al test federalista que Iceta volia fer als candidats del PSOE, primera nota: el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, suspèn l'examen perquè ni tan sols li accepta la pregunta. Et planyo Miquel./
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/07/_espana_ira_bien_57888.php
