Una notícia significativament positiva per a Catalunya -que ha passat molt desapercebuda en els grans mitjans- és que Eslovàquia es postula per fer de mediador entre Escòcia i el Regne Unit.
D’ençà de l’1 de juliol de 2016, Eslovàquia inicia la presidència de torn de la UE; doncs bé, en plena crisi del Brexit el país centreeuropeu s’ofereix com a exemple de com separar-se pacíficament. Ja sabem que el cas escocès no és el mateix que el contenciós català; però, al meu entendre considero que és molt positiu, també per a Catalunya, que l’escissió pacífica entre txecs i eslovacs pogués servir d’exemple a seguir, en mediació i negociació, per a Catalunya. Cal tenir molt present que Bratislava ja va fer de mediador en el cas de Montenegro. A més, a data de 2016, Eslovàquia és molt més europeista, ha tinc una evolució més pro europea que no pas el seu veí de la República Txeca. En qualsevol cas, aquest pas endavant d’Eslovàquia representaria una bufetada política a Mariano Rajoy i al govern del PP
Malgrat aquesta bona noticia de la postulació de Bratislava, com a mediador amb experiència, en els conflictes de separació pacífica dintre de la Unió Europa, que s’afegeix a les “passes endavant” que ha portat a terme Escòcia en els darrers temps, Catalunya ha de guanyar-se a pols la seva dignitat i llibertat nacional. Ningú no ens donarà res gratuïtament; cal continuar amb el batec, cal persistir en la nostra lluita cívica interna de conscienciació social i nacional; però també ara, més que mai, cal aprofitar el moment polític especial que es viu a Europa per fer més aliats a favor de la nostra causa i conrear amistats efectives. És cert que una possible mediació eslovaca en relació amb els contenciosos d’Escòcia i Catalunya seria, immediatament, vetada per l’Estat espanyol i, potser també, per l’Estat francès; de tota manera, cal recordar que en la qüestió de Kosova, Paris, a diferència de Madrid, hi va donar un suport clar. Per altra banda, el prestigiós think tank, amb seu a Brussel•les, CEPS proposa als governs espanyol i català que nomenin un “mediador o conciliador extern” com ara la CE, l’ONU o l’OSCE.