M’agrada molt viatjar amb cotxe. Però una cosa és agradar-me i l’altra poder-ho posar en pràctica tantes vegades com em vingui de gust. Tot és molt car i la benzina també.
Tot i així, he voltat molt. Tant per terres catalanes com per terres de més enllà de l’Ebre i de la Franja de Ponent.
A molts llocs on he estat hi he arribat seguin més o menys els indicadors de les carreteres.
Però en molts d’altres hi he arribat aturant el cotxe al marge d’un camp o a les portes d’una casa de pagès trobada a l’atzar fen camí, i preguntant a la persona que m’atenia: –«escolti, si us plau, per anar a…».
Gairebé sempre he trobat el que cercava. I és molt enriquidor fer un viatge sense saber ben bé on es va, quan es troben pel camí persones que es desviuen per ajudar al viatger, mostrant-li el camí a seguir per anar a on calgui.
Moltes vegades, després de preguntar una direcció determinada, la conversa no s’acaba aquí. Ans al contrari: se n’enceta una altra quan es comença per respondre-li a la persona que ha donat una adreça o direcció de carretera o camí, després que ha fet la inevitable pregunta: –d’on és vostè? I ja hi som! Una vegada vaig preguntar a un matrimoni ja gran que regentava una masia com a masovers, on podria trobar determinada carretera i un lloc per poder-hi dinar. Això passava a tres quarts d’onze del matí. Doncs vaig separar-me d’ells gairebé a les vuit tocades del vespre! Vulgues que no, vaig haver-me de quedar a dinar, berenar i, si em descuido, fins i tot m’hi quedo a sopar! Val a dir que jo estic jubilat i no em venia pas d’una hora arribar on volia anar. Però la conversa que varem encetar es va allargar molt. Al matrimoni aquell els hi agrada xerrar i jo, quan m’hi poso, mai miro el rellotge.
Amb aquest petit exemple, vull demostrar que per als conductors no és cap mancança el no portar en un lloc visible del cotxe un navegador d’última generació, que potser fins i tot indica l’hora que hom s’ha d’aturar per a canviar “l’aigua de les olives”. I menys ara, que Trànsit s’ha proposat de multar a tot aquell que mentre condueixi, manipuli el navegador per saber on va. Un bon mapa de carreteres a la guantera del cotxe com sempre s’ha fet, n’hi ha ben bé prou per a no perdre’s. Tan meravellós que és aturar-se al marge de la carretera sense molestar a ningú!; estendre el mapa sobre el capó del cotxe; i cercar cap on s’ha de tirar: si a dreta o a esquerra o amunt o avall. I sempre, sempre, el millor mapa, el millor navegador, serà la persona asseguda en un pedrís a l’entrada de casa seva al peu de la carretera, o al pagès que estigui conreant la seva terra camps i vinyes endins.
Deixin-se de comprar sofisticats navegadors, que l’únic que els hi pot reportar és una quantiosa multa i una lamentable pèrdua de punts, i el que és més lamentable encara, la pèrdua de la vida, la vostra i la dels altres que cap culpa hi tenien, al distreure-us manipulant el navegador.
