D’aquí a pocs mesos, més pocs que més probablement, el President Mas haurà de convocar eleccions anticipades. Malgrat la gran mobilització del dia 11 (“Catalunya nou Estat d’Europa), el govern català no traurà res quan visiti Rajoy a Madrid al cap d’uns dies pel que fa a la demanda del Concert. No en traurà res ben segur o potser només un pacte (CiU té un adn poruc) per marejar la perdiu durant uns mesos i fer-nos fer veure cosa diferent.
No obstant, fins i tot aquesta voluntat resultarà difícil de fer-la empassar. La realitat econòmica és tan terrible, l’ofec de la Generalitat tan estrepitós i la conflictivitat producte de la regressió social tan rampant que difícilment CiU podrà caure en la temptació de fer la viu-viu.
Som davant d’un escenari nu on ja no hi ha lloc per a cap mena de decorat: el govern català, a no ser que continuï aliat amb el PP de Sánchez Camacho, no podrà tirar endavant els pressupostos de l’any vinent. I ben difícil serà que pugui aprovar-los amb Esquerra donat que, de la creació de l’agència tributària catalana que recapti d’immediat els impostos catalans, en parla amb la boca petita; de crear figures impositives a grans fortunes, bancs i transaccions financeres per incrementar ingressos i poder ponderar les retallades socials, no en vol saber res; i de depurar públicament els casos de corrupció (Oriol Pujol, cas Palau, etc…), encara menys.
D’aquí que la convocatòria d’eleccions és més que previsible. Eleccions anticipades i de gran transcendència. Per primera vegada des de 1980 serem en un escenari en què la convocatòria pot obrir de totes totes un escenari constituent, de superació de l’statu quo autonòmic, en la mesura que s’hi dirimirà l’existència o no d’una majoria parlamentària suficient que convoqui un referèndum per tal de poder exercir el Dret a Decidir.
D’aquí que esdevingui interessant escoltar els independentistes bascos que han sabut caminar cap a la unitat d’acció, cosa que farem demà divendres a Cornellà de Llobregat (Orfeó Catalònia, 8 vespre) amb la xerrada que farà el portaveu d’Amaiur al Congrés dels Diputats, X. Mikel Errekondo.
Perquè a casa nostra, també caldria.
Escoltar (i aprendre) a Cornellà l’experiència profitosa d’Amaiur
|
- Publicitat -
Publicitat