ESCOLTA JUNQUERAS

EL dissabte 20, a Molins de Rei, el President va entonar el cant del cigne? Exaltava allò que moria? Era un funeral, unes ensoltes decadentistes? Ho sembla, si ens refiem de molts comentaristes que consideren l’opció de Mas efímera i nonada.
 
El novembre ja va proposar aquesta fórmula als partits, sobretot a ERC. Ara insisteix, però, a les entitats independentistes. Les fa el mateix argument que aquestes han sostingut al llarg dels temps: La independència no és cosa dels partits, només, sinó de tothom. De manera que únicament “despullats” de les “agendes personals o corporatives” s’assolirà una majoria contundent.
 
L’argument s’estira. ¿Si la unitat ha servit per arribar fins aquí, no servirà ara, per a convèncer encara més? Segonament, un programa comú, de tots i tothom, no serà més engrescador als convençuts i més nítid per qui ens contempla? De fet, la campanya “ara és l’hora” impulsa els mateixos eixos i el 9N va estar molt a punt d’aconseguir un resultat excel·lent.
 
A TV3, Mas va indicar: “Jo no obligo a res. Faig una proposta, però crec que puc demanar a les entitats que facin aquest pas. El 2012 em van demanar que emprengués el procés pel dret de decidir i ho vaig fer. El 2013 em van demanar que hi hagués una data i una pregunta per la consulta i ho vaig aconseguir. El 2014 em van dir que posés les urnes i que això no fos una cosa de mera propaganda. I les urnes van ser al seu lloc. Ara em sembla que tinc el dret de demanar a les entitats un gest com aquest, per aconseguir l’objectiu”.
 
El President i CDC fan un pas enrere i l’inviten a fer a tots els partits, sobretot ERC. Pedro Sanchez es va presentar a l’electorat com a candidat del PSOE amb una immensa i descomunal bandera d’Espanya i Pablo Iglesias, de Podemos, va rendir acatament a Felip VI. El pas enrere és per a despullar–se: A qui representa Mas? Les classes mitjanes? Les populars? La burgesia? Mas i CDC se n’alliberen. La independència serà de tothom.
 
Únicament el crit de la Ubasart: “l’odi contra Mas” explicaria la sordesa dels altres partits. Un odi escrostonat i típic que els impediria de veure la proposta del President al marge de qui la formula: És dolenta, un xantatge, una OPA, resta més que no suma, una taula de salvació egoista, etc. I, tanmateix, l’anàlisi de les organitzacions i… finalment, del President està en la via correcta. La independència exigeix una majoria que avui no es percep, enlloc. Les municipals en són la mostra d’aquest neguit.
 
Seria fantàstic que ERC recollís el guant llançat pel President. Segur que molts ho valorarien amb exaltació i apassionament, d’altres s’alleugerien i respirarien amb més serenor i… Madrid començaria a ensenyar les seves armes. La tranquil·litat d’aquests no presumeix cap bon auguri. A Molins de Rei, s’interpel·lava les organitzacions. Només? Junqueras podria desembrollar i impulsar extraordinàriament. Escolta, doncs, Junqueras!
 
Isidre Palmada 
Banyoles, 23/6/15