Escola pública i llibertat d’ensenyança

Nota introductòria: Una bona amiga m’ha enviat aquesta carta al director (que tenia ben oblidada) que ha trobat interessant i ben vigent, quan desava els seus arxius. Va ser escrita i publicada fa trenta anys. No he trobat la data exacta, però va ser a les acaballes de 1982, i les eleccions de les quals parla eren les de la primera legislatura autonòmica, les que es varen celebrar a mitjan 1983. L’he revisada i he notat que és veritat, que no hi ha temps que no torn. Ens trobam amb aspectes educatius que no han avançat gaire, si no han retrocedit. Encara que avui li faria alguns canvis i esmenaria algunes errades de fons, estic d’acord amb la majoria de qüestions que s’hi plantegen i per aquesta raó, crec que pot ocupar un lloc en el blog on public els articles a l’actualitat.
           
“Sr. Director,
 
            Vivim uns moments preelectorals molt propicis a la confusió i a la demagògia. Les promeses dels polítics i les cartes al director en són bona prova. Si acceptam la terminologia de política de dretes i d’esquerres, també haurem d’acceptar que ofereixen distints models educatius, els quals darrerament s’han convertit una miqueta en el cavall de batalla electoral. Una de les expressions més a l’ús és la llibertat d’ensenyança.
 
            En aquesta carta intentaré, i no sé si ho aconseguiré, aclarir el que crec que hauria d’esser la llibertat d’ensenyança o almenys, quines possibilitats de llibertat d’ensenyança existeixen, per després comprovar quins partits tenen més possibilitats de complir el que prometen.
 
            Llibertat d’ensenyança: Llibertat perquè els pares puguin triar el centre que ells desitgen. Jo deman al lector a veure si els pares amb poques possibilitats econòmiques tendran ocasió per accedir a les escoles de pagament.
 
            L’objecció que molts faran serà la d’indicar que per això l’Estat ha de costejar tot l’ensenyament, tant el dels centres privats com el dels públics, i jo torn a demanar si encara que l’ensenyança sigui gratuïta no hi haurà una selecció a l’hora de donar entrada als alumnes els pares dels quals tenguin més doblers per gastar, ja que avui tots sabem que en el rebut del col·legi, el cost de l’ensenyament representa un petit percentatge del total, per tant, l’entrada serà prohibitiva a tots els econòmicament dèbils. Llavors, per a qui serà la llibertat d’ensenyança?
 
            Llibertat d’ensenyança = Pluralitat de centres d’ensenyament. On és la llibertat d’ensenyança per a les persones que viuen a molts de pobles de l’Estat espanyol on hi ha una sola escola i gràcies?
 
            On són les escoles mallorquines l’ensenyament de les quals es faci en català perquè els pares que ho desitgin tenguin llibertat d’ensenyança?
 
            No serà que la lluita consisteix a garantir la conservació i reproducció del model de societat existent en què es troben els qui manen, els qui tenen el poder i que volen continuar tenint-lo?
 
            Si és així, observau el que diuen els partits polítics i segons la vostra renda per càpita, votau, però, per favor, els criats no han de voler continuar tota la vida essent criats, perquè els seus amos puguin continuar essent amos, perquè això ni Jesucrist ho va predicar.
 
            Llibertat d’ensenyança = Centres plurals. Aquests centres són els que reben l’acusació de convertir-se en possibles centres d’adoctrinament. És que el centre que té un ideari no és un centre d’adoctrinament? Per a mi, el centre plural pot convertir-se en centre d’adoctrinament, però encara no ho és; l’altre, sí.
 
            Llibertat d’ensenyança = Llibertat de càtedra. Per a les mateixes persones d’abans, la llibertat de càtedra suposa llibertat d’adoctrinament, però per als vertaders ensenyants, tenim molt clar que la llibertat de càtedra vol dir recerca de la veritat amb esperit investigador, crític i de respecte a les persones, especialment a les que estan en edat de formació.
 
            Per tant, quin model d’escola pens que seria millor per als pares que no estan pensant que els seus fills hagin de viure sempre en competició per arribar a dalt i trepitjar els altres?
 
            Un dels millors models a què pot aspirar un ciutadà és el següent: Una escola pública o privada gratuïta que ofereixi realment un servei públic no classista, on hi entri l’aire que es respira dins la societat; una escola científica on abans de servir interessos de classe o de partit, es serveixi la ciència; una escola racional en què l’ensenyament es basi en un bon ús de la raó i no en misteris incomprensibles. En el nostre cas, una escola mallorquina, arrelada en el seu medi i que permeti tornar a recobrar la identitat perduda a molts dels habitants que viuen al seu territori.
 
            Per tant, entenc la llibertat d’ensenyança en el sentit que qualsevol pare pugui escollir un centre d’aquest tipus, un centre plural dins una societat plural, en el qual tots, pares, professors i alumnes treballin conjuntament i puguin denunciar si vertaderament hi ha adoctrinament o no. Un centre en què els professors tenguin llibertat de càtedra i on es puguin contrastar, si és necessari, les seves explicacions o opinions amb les més científiques del moment en què es visqui. Un centre gratuït, gestionat per professors, pares i alumnes, on la participació de tots aquests elements faci possible arribar a objectius d’escola no predeterminats amb antelació per persones o grups. Un centre on la direcció i l’organització siguin realment democràtiques i que hagin estat acceptades per professors, pares i alumnes. Una escola no partidista, no doctrinària, no elitista, però que possibiliti als seus alumnes que un dia puguin comprendre realment els programes dels partits polítics. En resum, una escola pública on realment hi hagi llibertat d’ensenyança en lletres majúscules i sense demagògia.
 
            Aquesta és l’aportació d’un pare, educador i mestre, un petit gra d’arena per intentar aclarit un poc el problema de l’ensenyament. No esper haver-ho aconseguit, però gràcies.”