Ahir va ser un gran dia per Escòcia, per Catalunya i per a un servidor. Unes de les coses que em va impactar més quan vaig arribar a Escòcia ara fa vora sis anys va ser la gran desconeixença política existent entre les dues nacions sense estat mes importants d’Europa: Catalunya i Escòcia. Un cop vaig començar a treballar al parlament i al govern d’aquesta nació del nord d’Europa em vaig adonar fins a quin punt aquesta desconeixença mútua era real tant aquí dalt com entre els polítics catalans. Des d’aquell dia, un dels meus objectius personals fou el de fer un llibre que expliqués com és l’Escòcia política del segle XXI. Aquest projecte, però, no fou possible fins a la intervenció, col.laboració i assessorament desinteressat del Professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, el Sr. Ramon Tremosa. El llibre, bé, ja el coneixeu: El mirall escocès.
Ahir però, és va fer realitat un somni. Els governs català i escocès van fer la primera passa per establir uns lligams reals, pràctics. No estem parlant d’anar a prendre cafès a Edimburg o a Barcelona. Estem parlant d’aprendre l’un de l’altre i de valent. Perquè de feina a fer n’hi ha un munt.
Sóc relativament jove però he vist unes quantes d’aquest tipus d’iniciatives. Crec que no m’equivoco quan dic que la iniciativa que va tenir lloc dijous 10 de gener, és una primera passa per a que dos governs aprenguin i s’ensenyin a com millorar el nivell de vida dels ciutadans d’aquestes dues grans nacions europees.
