Us reprodueixo l’article aparegut al número 1406 del setmanari El Temps del 24 de maig de 2011
L’Scottish National Party–com els independentistes flamencs de l’N-VA o els gal·lesos del Plaid Cymru– és un dels socis d’Esquerra al Parlament Europeu. I és així com la setmana passada vaig tenir l’oportunitat de comentar abastament els magnífics resultats de l’SNP a les eleccions escoceses amb els seus dos eurodiputats, l’Alyn Smith i l’Ian Hudghton qui, a més, és el president del partit.
Quan el 2007 l’SNP va ser el partit més votat, molts van vaticinar que seria tan sols un fet puntual. Tanmateix, l’SNP ha revalidat no només la condició de partit més votat, sinó que ha aconseguit la majoria absoluta.
L’SNP té molt clar que són davant d’una oportunitat històrica i que no val a desaprofitar-la, d’aquí que ja han anunciatun referèndum sobre la independència abans del 2016. Al mateix temps, però, són molt conscients de l’enorme complexitat del procés. Per començar, assumeixen que no es pot fer una translació directa del vot en aquestes eleccions al desenllaç d’un referèndum per la independència. Certament, a banda de les diferències intrínseques entre unes eleccions parlamentàries i un referèndum, no es pot oblidar que hi ha hagut diversos factors que han marcat notablement els darrers resultats. En primer lloc, la figura d’un líder tan popular i carismàtic com l’Alex Salmond, que ha fet una campanya gairebé presidencialista. En segon lloc, el trist paper de l’oposició –sobretot del laborisme– que ha dilapidat el notable avantatge que només feia uns mesos li donaven les enquestes. En tercer lloc, la consolidació del partit en un espai polític definit però, alhora, molt extens, tot situant-se a l’esquerra dels laboristes però combinant-ho amb un model clarament “pro-business”. I, finalment, no es pot oblidar que la participació en les eleccions ha estat baixa (un 50%), fet que contribueix a restar validesa a qualsevol extrapolació d’aquests resultats per a un referèndum independentista.
Per tant, i com sap que bona part dels seus votants encara no són independentistes, l’SNP ha endegat un procés d’anàlisi que s’estendrà en els propers mesos per identificar millor quines raons expliquen uns resultats tan satisfactoris. El que tenen clar, però, és que com a mínim han guanyat la batalla de la credibilitat, i que més enllà de si els seus votants són independentistes o no, la majoria dels escocesos ja creuen que els independentistes són els millors per governar el país. I això, sense cap dubte, és un elemental fonamental perquè qualsevol nació, com Escòcia o Catalunya, tingui èxit en el camí cap a la independència.
