Us reprodueixo l’article publicat al setmanari El Temps el proppassat 17 de gener del 2012
El Govern escocès de l’SNP, liderat pel carismàtic Alex Salmond, va aconseguir la majoria absoluta en les darreres eleccions escoceses amb la promesa que celebraria un referèndum vinculant sobre la independència d’Escòcia durant la segona part de la legislatura, és a dir, abans d’acabar el 2014. Segons la majoria d’enquestes, els escocesos favorables a la independència encara són minoria, però totes en mostren un clar creixement.
Davant d’aquest escenari, el Govern britànic no ha pogut dissimular més el seu creixent nerviosisme i s’ha autoproclamat responsable per dictar els termes en què s’hauria de celebrar el referèndum: en el termini dels propers 18 mesos si és que ha de ser vinculant i només amb dues possibles respostes (l’SNP prefereix que n’hi hagi una tercera que proposi augmentar notablement les competències d’Escòcia sense abandonar el Regne Unit).
Des d’una perspectiva catalana, la sensació és que ja ens agradaria a nosaltres intercanviar el Regne Unit per un Estat espanyol que, per dir-ho suaument, té una concepció de la democràcia molt limitada. Ara bé, en el fons, que Londres accepti que Escòcia decideixi el seu futur a través d’un referèndum és simplement normal en un Estat democràtic. Però el que ja no és tan normal ni tan democràtic és que sigui el Govern britànic qui vulgui imposar unilateralment les condicions d’un referèndum escocès.
En qualsevol cas, aquesta temptativa posa en evidència el desconcert que provoca en un Estat el fet que una part vulgui decidir democràticament el seu futur. Es tracta, en definitiva, d’una pràctica que, fins i tot en els estats amb més cultura democràtica, provoca dolors d’estómac.
De fet, els independentistes escocesos estan convençuts que com més intromissió hi hagi per part del Govern britànic, més s’incrementarà el suport a la independència. I, si aquesta lògica es compleix a Escòcia, potser podem ser optimistes per al dia en què els catalans albirem l’horitzó d’un referèndum vinculant per decidir el nostre futur, perquè podem estar segurs que l’Estat espanyol actuarà de totes les maneres possibles, des de les més subtils i delicades fins a les més barroeres, per impedir que Catalunya esdevingui un Estat.
