L’absència d’arguments favorables a la dependència de Catalunya, el fet que ningú sigui capaç de defensar amb raons que als catalans ens és més beneficiós formar part de l’Estat espanyol que tenir un Estat propi, s’intenta amagar pels unionistes amb una doble estratègia. Aquells que tenen com a prioritat la defensa dels interessos dels catalans, que concreten en una autonomia més o menys potent, malden per fer poc atractiva la independència contraposant-la al que anomenen les preocupacions de la gent, que defineixen arran de terra i de la manera més estreta possible: tenir salut i feina, pagar la hipoteca, fer pujar els fills, sostenir la gent gran amb les pensions, i poca cosa més. Tot allò que se’n surti, diuen, és fer volar coloms, no tocar de peus a terra, i allunyar-se de la realitat, tal com durant la dictadura de Franco definien els seus propagandistes les aspiracions i la lluita per la democràcia, que també contraposaven als veritables interessos de la gent. Ni llavors els contraris a la democràcia, ni ara els contraris a la independència, expliquen perquè i en què la dictadura, o la dependència de Catalunya, són beneficioses pel que fa a la salut, la feina, les pensions, i la resta d’allò que uns i altres anomenaven i anomenen “el que importa a la gent”.
Aquells que tenen com a prioritat la defensa dels interessos dels espanyols afegeixen, contra la independència, l’argumentari de la por: no és possible, no us deixarem, traurem els tancs, us farem fora d’Europa, boicotejarem els vostres productes, us arruïnareu, no podreu pagar les pensions, etc. Salvades totes les distàncies, i sense confondre els unionistes catalanistes, més aviat resignats, amb els unionistes espanyolistes, més aviat agressius, uns i altres tenen en comú, però, l’absència absoluta d’arguments i raons que avalin els seus postulats respectius. Parlem-ne, doncs, estudiem “el que importa a la gent”, i vejam si, des d’aquest punt de vista, és millor la dependència o la independència. Poden pagar-se les pensions en una Catalunya independent? Poden pagar-se en una Catalunya dependent?
Podeu llegir la resta del text en l’article original publicat al diari AVUI el 28 de juny de 2009