Escalfant motors per la revolta

Una manifestació més de l’independentisme, i centenars de milers de persones una altra vegada al carrer. Avui protesten pel judici, demà protestaran per la sentència. I perquè el moment fatídic arribi en un punt àlgid, s’ha d’anar escalfant. I aquest dissabte hi ha contribuït. Quadruplicant la manifestació de la dreta reaccionària la setmana passada a Madrid, els crits de llibertat han tornat a ressonar per la Gran Via de Barcelona. Un dels temes més comentats a la marxa ha estat el dels “murs humans” que suposadament el Govern va llançar contra la policia durant l’1 d’octubre, tal i com va dir el fiscal Cadena el primer dia del judici. Les 200.000 persones que han sortit al carrer, i les moltes altres que secundaran la vaga general aquest proper dia 21, o bé les que es desplaçaran a Madrid el 16 de març, han de ser conscient d’un fet objectiu: al final, final, final del camí ens espera la revolta. No hi ha cap altre camí. Els esforços de diàleg s’han de continuar, però és evident que ningú donarà un referèndum. El PSOE més ‘dialogant’ ha preferit enviar el país a eleccions que concedir la presència d’un mer relator en les converses amb Catalunya. El sostre de Pedro Sánchez ja s’ha vist. Potser ofereix alguna cosa més depenent de com vagin les eleccions. Però no té massa més marge. Així que caldrà, al final, revolta. I l’alternativa és la ultradreta. Sigui amb les corbatetes de Rivera i Casado, amb la gomina dels dirigents de Vox, o amb els caps rapats dels manifestants ‘ultres’, tots són ultradreta. I amb aquests, que plantegen un 155 com a primera opció, no hi ha res a parlar. També caldrà revolta. L’estiu o bé la tardor pot ser la de tornar a ocupar els carrers, ja que coincidirà la sentència i el nou govern espanyol. I cal anar escalfant motors com aquest dissabte.