Escac a les pensions actuals gràcies al cavall de Troia socialista

 Dilluns al matí i discretament (en comissió i no pas en el plenari), el govern espanyol veurà aprovada la reforma del sistema de pensions que presentà ara fa uns mesos. Compta amb els suficients avals parlamentaris. De fet, tret d’Esquerra, dels nacionalistes gallecs i d’IU-ICV, la resta de partits polítics diran amén. Val a dir que, durant el tràmit parlamentari, de canvis, respecte al projecte de llei, no n’hi ha hagut gaires, tot  i que ben segur començarà a funcionar l’endemà mateix  la propaganda per tal de fer veure que el text ha millorat molt.
El Grup Socialista ha bandejat Esquerra Republicana en el full de ruta de les negociacions en entendre que els seus interlocutors “naturals” catalans són els deu diputats i diputades encapçalats per Duran Lleida, que ja van oposar-se, conjuntament amb el PSOE,  en la votació que vam forçar de retirada del projecte.  
Amb tot, hem pogut col·locar parcialment algunes demandes que, altrament, tampoc no superen, ni de bon tros,  els grans dèficits  del projecte i la nostra disconformitat envers el text legislatiu. En primer lloc, hem aconseguit que en el termini  d’un any, el govern presenti   un projecte de llei per tal que els anys de servei militar o de servei social substitutori comptin com a temps de cotització en cas que no s’assoleixi la suficient carència (demanàvem que fos d’aplicació immediata),  que en el termini de vuit anys (de forma progressiva a partir de l’any 2012) el percentatge de la base reguladora per al càlcul de la pensió de viduïtat passi al 60%  (sense haver volgut acceptar-nos, però,  altres qüestions relatives a aquest tipus de prestació, com ara els inconvenients que encara pateixen les parelles de fet) o algunes millores relacionades amb el reconeixement per al càlcul dels períodes mínims de cotització de part del  temps dedicat a la cura de fills i menors. I poca cosa més.
La fermesa de l’oposició al projecte d’alguns partits polítics de l’esquerra catalana i espanyola i  dels sindicats de classe  mai no és estèril. D’aquí que el  PSOE s’hagi vist obligat a  presentar algunes esmenes per corregir-se, com ara dificultar que les grans empreses amb beneficis puguin prejubilar a càrrec dels recursos públics.
Però, en termes generals, la llei s’aprovarà sense haver pogut aconseguir  la modificació del projecte en les qüestions bàsiques per les quals hom pot considerar que el sistema públic de pensions farà un bon pas enrere: allargament de l’edat de jubilació, increment dels anys a cotitzar, rebaixa de les prestacions, majors dificultats per accedir a tota mena de jubilació, manca de compromís  i calendari per dur a terme la separació de  les fonts de finançament perquè les pensions no contributives deixin de pagar-se a càrrec de la Seguretat Social, negativa a acceptar la demanda de transferència de la  gestió del sistema a les CCAA, etc…
La correlació de forces, avui, al parlament espanyol és del tot favorable al pensament conservador i neoliberal.  I el PSOE n’és el cavall de Troia.