Segons la Sra.Sánchez-Camacho, en directe per TV3, està ben clar que, quan parla amb el Sr.Fabra o el Sr.Bauzà ho fa en català, però que s’ha de deixar que a cada lloc se li digui com la gent vulgui: a València valencià o a les Illes menorquí o mallorquí, i que això, afegeix, no te la més mínima rellevància.
Aquestes declaracions, fetes sense tremolar la veu, fan pensar en que dintre del mateix país també hi ha molts llocs que els hi agrada dir al català que s’hi parla d’una altra manera més particular. El que passa és què, en aquest cas, ningú te l’ocurrència de fer-ne un diccionari a part per a substituir al de la llengua, ni molt menys, com és el cas, un Institut de la Llengua Valenciana, Mallorquina… o de l’Aragonès Oriental, tot i què, com passa en totes les llengües, va agafant diferents paraules, expressions i entonacions al llarg de cada territori on, tot i parlar la mateixa llengua, la fan particular de l’indret.
El rei Jaume I, pel 1200, va conquerir els territoris que tenien una mateixa manera de parlar en la seva arrel, tot i que, ni durant el seu regnat, ni molt menys desprès de la seva repartició testamental entre els seus fills, van quedar degudament estructurats en “Països Catalans”. Posteriorment, tampoc mai hi ha hagut la suficient unitat política per dur-ho a terme, si més no els més propers entre si: Catalunya, Franja de Ponent, València, Balears, Catalunya Nord, Andorra. Pot ser, aquí és on rau l’eix del problema ja que en un estat, perfectament estructurat políticament com a tal, hi hauria una llengua parlada i escrita pròpia denominada de la mateixa manera.
Però, tornant a les paraules dites per la presidente del PPC, si tan poca importància te per la llengua catalana -que és tant forta que es pot permetre aquesta disgregació, despersonificació, mutació o canvi de manera d’identificar-la- acceptaria, amb la mateixa “esportivitat”, el mateix tracte amb el castellà, esdevingut espanyol i implementat per dret a conquesta ?.
Acceptaria, ella i el seu partit PP, què s’arribés a proposar un Instituto de la Lengua Aragonesa, Andaluza, Cántabra, Canària… Mexicana, Argentina, Peruana, Cubana, etc., etc., etc. ?.
És totalment il·lús proposar aquesta pregunta perquè la resposta, per la manera de fer i ideologia mostrada per aquest partit, els darrers anys amb més vehemència en el que fa referència a la llengua catalana, la deixa fora de raó de ser.
Sent més cínics que ells -que ja és dir- a veure si ara resultarà què, amb tot el mal que, o pel davant o pel darrere, intenten fer a la nostra llengua encara ens faran el favor de fer-nos ser molt més que bilingües…
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat
