Pocs pactes estan acostumats a fer els polítics espanyols. De fet, cap; la seva especialitat és muntar dictadures, cops d'estat, estafar, aixafar… com pot ser que tot un govern de l'Estat acordi una coalició? Impossible! Mai. El PSOE (com en el seu moment el PP) ho intenten a tota costa, però ara la història posa a prova Pedro Sánchez. Els suports externs ja no són la clàssica CiU, PNB, els 'comunistes', el canari que es canvia la jaqueta de torn i algun esporàdic més. Ara hi ha una força amb suficient envergadura com per plantejar un govern de coalició com és una Podemos a la baixa amb un líder més que qüestionat, però encara com a organització prou forta per discutir coses.
Avui, Iglesias s'ha apartat de la cursa per ser ministre, en un gest intel·ligent que arracona una mica més al PSOE. Podemos té un esquema al cap on Irene Montero seria ministra, i Echenique (mare de déu!) ocuparia una altra cartera. Aleshores algun altre nom més. Iglesias renunciaria, però el PSOE indica que el govern el triarà ell. És impensable en qualsevol coalició de govern. A Catalunya, que estem avesats als pactes, cada partit tria els seus consellers, i l'altre partit se'ls empassa. A nivell més local, de vegades un dels partits comença la negociació expressant una motivació ben clara: “mireu, nosaltres hem d'endollar a quatre”. Però es pacta, i cada partit conserva la seva autonomia. A Espanya no en tenen la més remota idea de res de tot això. Cal dir però, que a Podemos no tot són flors i violes. El grup al Senat ja s'ha trencat, a causa dels partidaris d'Errejón i Teresa Rodríguez. Ada Colau segueix amatenta aquests moviments per poder posar cullerada. Potser sí que més val que Iglesias segueixi preocupant-se de no perdre la cadira del partit.
En tot aquest percal, els partits independentistes juguen algun paper. ERC no acaba d'inclinar-se per res, i Junts per Catalunya segueix instal·lada en una ambigüitat de discurs: volem votar 'no', però si entra Podem al govern ens ho pensem. És una oportunitat que Podemos entri a governar Espanya? De fet, aquest és el pacte possible que, a priori hauria de poder facilitar un referèndum acordat, però bé saben vostès que això és impossible que passi, encara que posin a Jaume Asens de ministre territorial, com a cara afable. Ara bé, pot ser que es generi una oportunitat per als presos polítics?
