La situació econòmica actual marca molt dràsticament el futur a l’Estat i ja no serveix per a res mirar enrere per esbrinar i veure clarament d’on, com i quan és l’origen del desgavell que ara estem pagant tots i que en reben i rebran les conseqüències de la manera més crua els nostres fills. Darrere d’aquest origen hi ha noms que, lògicament, mai sortiran com els culpables i als que, de ben segur, no els hi arriba ni l’alè de la realitat.
L’estructura de l’Estat espanyol no és viable, malgrat la Constitución del 1978 i la seva idea d’estat que podia haver estat vàlida per a tots, però que es va prostituir immediatament. Recordem que, per no concedir el “privilegi” de Comunitat Autònoma a les que ho podien ser pel seu fet històric al País Basc, Navarra i Catalunya s’en van crear tantes com províncies, i més i tot, amb tot el que això comporta, tant en organismes autonòmics com en personal, pressupostos… i polítics.
El mal i el problema és aquest, i no el sistema autonòmic posant-les a totes a un mateix sac, sense discriminar les que paguen més del que reben de les que reben més del que paguen.
Eus ací una solució ràpida i fàcil: Suprimir totes les “inventades” respectant les que veritablement poden dir que son històriques. En això ningú s’hauria de molestar ja que la majoria es veurien d’un dia per l’altre deslliurades dels maldecaps que els hi ha produït trobar-se amb una autonomia no reclamada ni desitjada.
I amb això no es trenca res, però si s’actua amb coherència i racionalitat. Qui no te els trets diferencials de cultura i llengua pròpies com millor pot estar és formant-ne part de la comú.
Sóc un il·lús en creure que aquest model encara pot ser possible, ja ho sé. La majoria absoluta existent al govern espanyol suposo que, si alguna idea te en aquest aspecte, no deu ser aquesta precisament. La seva concepció d’estat no la contempla ni l’entén, segons es pot veure des de llavors ansà, per molt que hagués quedat escrit com a lleis a complir per tots els espanyols.
I, parlant del tracte de les Comunitats, mentre faig aquest acte de bona voluntat, obertura i acostament als que no ho veuen igual, el govern fa apujar els peatges de les autopistes catalanes per mantenir les altres, que a més, seguiran sent gratuïtes, i augmenta l’IVA. Cada cop que els catalans consumim llum o telèfon, o comprem en un gran centre comercial, o adquirim un cotxe, o utilitzem els serveis d’un Banc, més diners que s’en van a Madrid, on hi ha la majoria de les seus centrals i fiscals d’aquestes empreses.
En aquest cas, si que hi hauria explicació lògica de que la Comunitat de Madrid sigui una de les 4 que, pagant molt més del que reben, comparteixen els seus impostos ingressats.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
