El president Torra s’ha servit del Síndic de Greuges per tenir l’excusa perfecte per poder retirar els llaços grocs de les façanes públiques atenent a les amenaces de la JEC i del govern espanyol. No està gaire bé emprar el Síndic com a ‘conseller encobert’, però en qualsevol cas és que, al final, malgrat la resistència, el president ha estimat assenyat no participar en aquesta nova batalla simbòlica, que no li reportaria res més que problemes evitables, una possible inhabilitació o ves a saber què més. Com va fer Roger Torrent el 30 de gener de 2018, quan tothom va sortir decepcionat que aturés el ple d’investidura de Puigdemont, a partir d’ara s’han de triar molt bé o almenys molt millor quines batalles disputarem carregant tots els neulers, i, per molt de cor que sembli la causa, sí, el president fa bé.
Això el converteix en un traïdor? Ui, si parlen amb els Guàrdies Civils que han declarat avui, li diran que el van veure a Bigues i Riells carregant urnes en un magatzem, una acció difícil d’imaginar com les que els explicàvem ahir d’una Carme Forcadell des d’un cotxe oficial agitant les masses en una via tallada. A nosaltres això del prepresident en un magatzem amagant urnes ens evoca més aviat a l’exconseller estraperlista Jordi Ausàs, una situació ben còmica al cap i a la fi, d’un càrrec important practicant un dels oficis més tradicionals de les terres pirenaiques. En qualsevol cas, què podria ser més patriòtic que amagar urnes per a un referèndum d’autodeterminació’?
Si entren a twitter, efectivament, les crítiques seran més suaus, perquè la majoria dels tuitstars, alineats avui amb la causa puigdemontista, ja no carregaran contra ell amb tanta energia com van fer fa un any amb el president del Parlament, però segurament li llençaran uns quants dards. Afortunadament, el president ha acabat escoltant qui havia d’escoltar, i de ben segur que tots serem capaços de trobar maneres més capaces de seguir la lluita en un pla més efectiu que no pas simbòlic. Això fa a Torra menys independentista, patriòtic o…? No, rotundament!
Parlant de Puigdemont, el president a l’exili ha col·locat el seu bon amic i valedor Josep Maria Matamala, l’empresari que el finança i el segueix per tot arreu, com a cap de llista de JxC al Senat. L’empresari ha estat notícia aquesta setmana perquè les seves empreses s’han vist afectades per un boicot empresarial, pel seu suport a Puigdemont. Per la seva banda, la candidata del PP a Espanya per Barcelona, Cayetana Álvarez, ha fet un espectacular míting on ha titllat els independentistes de xenòfobs. Una madrilenya caiguda del cel i parlant només en castellà per explotar el missatge etnicista no és la millor carta de presentació per als votants del PP de Catalunya, de veritat.
Mentrestant, avui hem gaudit molt amb els testimonis dels Guàrdies Civils com ja fèiem referència abans. Hi posen més pa que formatge, exageren, fabulen, inventen… un xou. Sàpiguen que són aquests els testimonis en el quals es basarà l’alt tribunal per imposar les sentències als presos. Les defenses fan el possible per desacreditar-los, i la veritat és que se’n surten, però allò que faci finalment el tribunal segur que no tindrà massa en compte el treball de les defenses.
VOX, partit d’extrema dreta que fa campanya electoral des del tribunal en ple període electoral, ha parlat avui de guerra de guerrilles, per referir-se a gent fent resistència pacífica asseguda al terra defensant col·legis electorals. Ah! Nosaltres que esperàvem barricades, còctels molotov… el Fairy deuria ser la guerra bacteorològica, doncs. La cosa no acaba aquí, la policia espanyola afirma que els Mossos preparaven una espècie d’exèrcit català, que estaven obsessionats en espiar la Guàrdia Civil, i el més surrealista ha estat l’anàlisi de correus anònims dirigits als presidents d’Òmnium i l’ANC. Lamentable.
