Voldria aprofitar, per a reflexionar si m’ho permeteu.
Ja torna a ser Nadal, qui ho havia de dir, ja ha passat un any.
Aquests dies, no sé si us passa que, sentiu l’esperit nadalenc, i esteu contents,però alhora melancòlics i tristos.
És contradictori ho sé !
Aquestes dates, que són dies d’estar amb la familia, penso amb els nostres politics i politiques que són a les presons, durant la resta de l’any també hi penso.
Portem, dos anys, en que el Nadal, no és complet del tot, aquests dies se suposa que són per passar-los en familia, com diu la dita ” Per Nadal, cada ovella, al seu corral”
Per a mi, i suposo que per a molta gent, no tornarà a ser Nadal, com cal fins que tothom torni a casa.
És Nadal, però ens manca llibertat.
Ningú els tornarà el que els han robat, estar amb la familia, els àpats familiars, les abraçades, els moments de complicitat, els primers Nadals dels fills i dels nets.
En definitiva, és Nadal però encara portem el llaç groc.
Fotografia: Mireia Guilera
