- Publicitat -
Ha arribat l’hora d’obrir camí tots alhora cap a un futur lliure i digne. Les limitacions dels partits o els peatges electorals no són cap excusa per eludir una unió àmplia…
que faci la força. Es el moment més dur de les darreres dècades; s’agreuja las crisi econòmica que posa contra les cordes l’estat del benestar, s’accentuen la regressió de drets socials i l’espoli fiscal a què ens sotmet l’estat espanyol. Precisament per això, demanem a la bona gent de la nostra nació, i sobretot a les formacions polítiques progressistes que aspirem a una societat justa i fraternal, exercir de forma immediata el dret a decidir.
Els que lluitem i treballem en aquests país per abastar aquests objectius som molts, probablement una majria. Però no ens en sortim, o no encara; tenim pressa i veiem com la realitat política no avança tan ràpidament com voldríem, mentre la realitat econòmica retrocedeix de forma alarmant i s’incrementa la pobresa i l’exclusió social. Si connectem els nostres anhels d’alliberament social i nacional, ben segur que crearem les condicions més aptes per impulsar un canvi històric. Aprofitem-ho, en lloc d’aturar-nos en la queixa i les disputes antigues.
Potser en algun moment la dispersió electoral de forces va tenir explicació. Alguns apostaven per avançar des del govern, d’altres apostaven per progressar sense col.laborar amb el govern autònom. Uns abraçaven idees més esquerranes, d’altres tal vegada no hi incidien tant. Però avui totes aquestes diferències, respectables i legítimies com són, no justifiquen una fragmentació que ens lleva pes i capacitat d’actuar en el teatre polític. L’hora és greu, molt greu, i al mateix temps és plena d’oportunitats.
Quan es va crear la coalició electoral que representem al Congrés dels Diputats, ja es va desplegar un esforç per a la confluència de diverses formacions en una sola candidatura. El resultat va ser meritori, perquè per primera vegada en molt de temps l’independentisme començava a sumar i deixava de restar. Però no n’hi va haver prou, i certament avui en dia no n’hi ha prou. Nosaltres veiem a diari com la coalició basca Amaiur, que agrupa formacions polítiques amb idearis polítics i socials diferents, està canviant la faç del País Basc.
La nostra situació no és equiparable, però la lliçó és inspiradora. I els ciutadans, les persones, els electors no ens perdonaran que en el context actual, en què es pretén fer-nos pagar la penyora del sacrifici d’una o dues generacions, no féssim un pas per aconseguir la integració de tots els que volem la llibertat i la justícia social en una sola aliança. També volem recollir les lliçons gregues a l’hora de presentar una alternativa al sistema vigent. Una syriza catalana ha de comptar amb els mateixos ingredients que la formació grega original, és a dir, una defensa a ultrança de la igualtat social però també de la independència i la plena sobirania nacional.
Es per això que volem compartir aquesta reflexió amb totes les persones implicades, siguin membres d’un partit polític amb representació parlamentària o sense, associació, entitat o a titol individual, i que participin en un procés d’entesa i de col.laboració per anar cap a una sola coalició en el pròxim cicle electoral. En aquest anhel, a nosaltres ens hi tindreu com a fidels servidors, per ajudar en una causa comuna, noble i urgent. Ara és l’hora de la generositat, perquè no hi ha alternativa decent i perquè tenim la llibertat i la dignitat a tocar.
Ara és l’hora d’anar tots alhora.
Els que lluitem i treballem en aquests país per abastar aquests objectius som molts, probablement una majria. Però no ens en sortim, o no encara; tenim pressa i veiem com la realitat política no avança tan ràpidament com voldríem, mentre la realitat econòmica retrocedeix de forma alarmant i s’incrementa la pobresa i l’exclusió social. Si connectem els nostres anhels d’alliberament social i nacional, ben segur que crearem les condicions més aptes per impulsar un canvi històric. Aprofitem-ho, en lloc d’aturar-nos en la queixa i les disputes antigues.
Potser en algun moment la dispersió electoral de forces va tenir explicació. Alguns apostaven per avançar des del govern, d’altres apostaven per progressar sense col.laborar amb el govern autònom. Uns abraçaven idees més esquerranes, d’altres tal vegada no hi incidien tant. Però avui totes aquestes diferències, respectables i legítimies com són, no justifiquen una fragmentació que ens lleva pes i capacitat d’actuar en el teatre polític. L’hora és greu, molt greu, i al mateix temps és plena d’oportunitats.
Quan es va crear la coalició electoral que representem al Congrés dels Diputats, ja es va desplegar un esforç per a la confluència de diverses formacions en una sola candidatura. El resultat va ser meritori, perquè per primera vegada en molt de temps l’independentisme començava a sumar i deixava de restar. Però no n’hi va haver prou, i certament avui en dia no n’hi ha prou. Nosaltres veiem a diari com la coalició basca Amaiur, que agrupa formacions polítiques amb idearis polítics i socials diferents, està canviant la faç del País Basc.
La nostra situació no és equiparable, però la lliçó és inspiradora. I els ciutadans, les persones, els electors no ens perdonaran que en el context actual, en què es pretén fer-nos pagar la penyora del sacrifici d’una o dues generacions, no féssim un pas per aconseguir la integració de tots els que volem la llibertat i la justícia social en una sola aliança. També volem recollir les lliçons gregues a l’hora de presentar una alternativa al sistema vigent. Una syriza catalana ha de comptar amb els mateixos ingredients que la formació grega original, és a dir, una defensa a ultrança de la igualtat social però també de la independència i la plena sobirania nacional.
Es per això que volem compartir aquesta reflexió amb totes les persones implicades, siguin membres d’un partit polític amb representació parlamentària o sense, associació, entitat o a titol individual, i que participin en un procés d’entesa i de col.laboració per anar cap a una sola coalició en el pròxim cicle electoral. En aquest anhel, a nosaltres ens hi tindreu com a fidels servidors, per ajudar en una causa comuna, noble i urgent. Ara és l’hora de la generositat, perquè no hi ha alternativa decent i perquè tenim la llibertat i la dignitat a tocar.
Ara és l’hora d’anar tots alhora.
Alfred Bosch-Teresa Jordà-Joan Tardà
Publicitat
(Aquest article fou publicat al diari Ara el dia 22 d’agost de 2012)
Publicitat
