Edició 2192

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de juliol del 2024
Edició 2192

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de juliol del 2024

És l’hora !

|

- Publicitat -

 

Publicitat

Diuen que és un pacte contra-natura i que no pot sortir mai be… precisament els mateixos que deien que el executat entre PP i PSOE al país basc era intel·ligent. És clar, un era per boicotejar l'entrada al govern del PNV i l'altre ho és per que la majoria absoluta necessària per a governar no hagi de ser amb el PP… que és molt diferent, i això és el que els cou.

El que passa és que, de la mateixa manera que els va interessar reduir a fracàs el resultat del 25N i el, per ells, projecte sobiranista d'Artur Mas, ara el que fan i faran és seguir vomitant porqueria, calumnies, falsedats, mentides i pors per obstruir l'acord signat per CIU amb ERC blindant una majoria parlamentaria absoluta per un mateix objectiu. El joc brut i artimanyes desplegades fins ara, i de forma especial durant la campanya electoral, tan sols era una mostra del que poden arribar a fer des de la dita “caverna”, amb tota immunitat i, fins i tot, amb la participació del govern i del seu mentor. Recordem les manifestacions del Sr.Aznar, no fa pas masses dies: “Antes de que se rompa España, se romperá Cataluña”. Segueixen sense entendre, ni voler entendre que és el que passa aquí. Amb el que diuen i fan demostren que no hi pot haver un diàleg que, per ells, significaria que l'estructura del seu artificial edifici trontolla.

Diem molt alegrement que a cada paraula que diuen i cada pas que fan fabriquen independentistes… Pot ser és veritat però, no hem d'ignorar que, a la vegada, fan forat amb l'estratègia de la por. És la seva millor, i única, arma que saben i poden fer servir.

Amb els resultats de les eleccions CIU perdia el poder que demanava per poder encapçalar sense ajuda el procés, a la seva manera. Si, de veritat, Artur Mas s'havia posat al capdavant del que una bona part de gent que viu a Catalunya expressava tenia que aconseguir el que li faltava per poder fer possible la seva evolució, i l'expressió al carrer era més transversal que mai. En realitat, no hi havien masses opcions on triar i la millor era, precisament, fer-ho amb la força política que havia aconseguit més vots desprès de la mateixa CIU. De fet, la resposta electoral deia ben clar el que volia una majoria i com ho volia: Una CIU amb prou poder, però no absolut, reforçada i complementada amb una ERC, ara, més serena i fiable. CIU, malgrat tot, ha comprés que era amb qui podia compartir, amb escreix, els objectius marcats encara que, donat l'evident diferent ADN d'arrel, s'ha tingut que amotllar a certs enfocs que veurem com seran païts per la part convergent més conservadora. Igualment, ERC ha cedit en certs aspectes socials i econòmics, esperem que més fàcilment assumibles atenent el dia a dia amb el que ens hem d'afrontar.

Pels que viuen del model creat, i pel que representaria per España la secessió, o fins i tot la sobirania de Catalunya, ens seguiran ofegant culturalment i, sobre tot, financerament perquè saben que son les dues potes sobre les que s'aguanta un país si vol ser-ho però, els que considerem que continuar com fins ara ens aboca a la pobresa absoluta i a la desaparició com a nació, hem de tenir la força necessària per mantenir-nos ferms i capacitat per ampliar la massa ciutadana i social per practicar, primerament, l'exercici del dret a decidir. Tots i cadascú ens hem de sentir protagonistes del moment històric que tenim el privilegi d'estar vivint. Catalunya i els catalans tenim el dret i l'obligació de saber si volem ser adults submisos o d'adolescents tutelats, o ser nosaltres mateixos. De deixar d'estar a la defensiva i defensant-nos permanentment a poder avançar d'acord a les nostres possibilitats i amb la responsabilitat exigible.

És hora de recuperar, a ple domini i servei, les nostres institucions més d'una vegada abolides però sempre recuperades. És hora de fer entendre, d'una vegada que, per actuar a favor del que és nostre no es per trencar res, tret de que es trenqui per si sol el que s'ha volgut construir per la imposició i per la força, sense la consistència que només dona el diàleg i el consens. És l'hora d'actuar en català, de veritat.

Publicat al http://www.reusdigital.cat/

 

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

Minut a Minut