Aquesta prova és una prova més, valgui el joc de paraules, que s’utilitza l’autocràcia, és a dir, es vol controlar el sistema educatiu a partir de l’exterior, del govern de la Conselleria, de la disposició d’uns quants. Així és com es titulava la conferència que va pronunciar fa uns dies el conseller Maragall, Com governarem l’educació. Es vol governar l’educació fent una prova a l’alumnat de 4t d’ESO, de caràcter extern, similar a la que es va fer a l’alumnat de 6è de primària, els resultats de la qual no han aportat cap novetat a allò que les escoles ja sabien.
Es comença dient que els resultats de la prova no repercutiran, almenys directament, en l’obtenció del graduat escolar. Això serà al principi, ja veurem després què passarà. Aquesta prova es ven amb l’excusa que es fa per fer canvis durant els anys següents, per establir prioritats d’actuació o per millorar qualsevol aspecte que es vegi que és necessari, com si això no es vengués fent a la majoria de les escoles, que a partir de la seva avaluació contínua i final, reflectien en una memòria tots els fets que consideraven oportuns, les conclusions de la qual servien per fer la corresponent retroalimentació i els canvis necessaris durant el curs següent. També es diu que s’enviaran informes als pares de la prova i de la projecció cara al futur. Això és el que s’ha fet sempre, quan s’aprovava l’ESO.
Per a mi, immergir-se en un sistema controlat per proves externes significa un model educatiu competitiu i indigne de governs progressistes, ja que equival a potenciar molts de factors d’inequitat que la societat ha creat i que molts ciutadans, al quals es vol marcar, no són culpables de trobar-se en la situació de misèria en què es troben i que repercuteix en la part intel•lectual. Aquestes proves són inútils per millorar el sistema educatiu perquè:
– Només serveixen per donar feina a unes persones que sense fer les proves estarien desempleades, o als seus substituts, si eren persones funcionàries del sistema.
– Només són útils si serveixen per fer creure a la societat que s’estan fent passes per millorar el sistema educatiu i això es transforma en vots.
– Indiquen la situació de desconfiança que té la societat i els seus representants envers el professorat i la inspecció, que fins ara han estat els encarregats d’avaluar l’alumnat, conèixer la situació existent i posar-hi els remeis adequats.
– Perquè molts centres educatius es poden convertir en escoles de preparació de proves, com si fossin llocs on es prepara la teoria per al carnet de conduir, que l’únic que fan és preparar l’examen.
– Si no és desconfiança, serà la creença que el professorat és inútil per avaluar.
– És una equivocació seguir les indicacions dels organismes internacionals que volen fer proves de tota casta, com l’Informe Pisa, perquè volen establir la competitivitat i la comparació entre les diferents escoles i països, i es deixen múltiples variables sense avaluar.
– És una equivocació l’escola competitiva, que no té res a veure amb l’escola que dóna importància a l’esforç, ja que neix de la societat competitiva que ha aconseguit el neoliberalisme, que ha estat la causa de tots els mals que tenim actualment: la crisis, el canvi climàtic, molta misèria i fam.
– És una equivocació impulsar només la cultura de l’excel•lència, quan cadascú només pot rendir segons les seves possibilitats i aptituds. I n’hi ha molts que només poden demostrar suficiència, i no se’ls pot tractar de tarats.
– L’escola ha de ser el lloc on s’ha d’intentar que cada alumne rendeixi segons les seves possibilitats i aptituds.
– L’alumnat que pot aconseguir l’excel•lència ho anat fent fins ara, amb tota normalitat.
– I per moltes raons més que no és possible enumerar en un article com aquest.
Per acabar, només vull afirmar que si no es modifiquen els valors que la globalització neoliberal pretén potenciar, encara no haurem sortit d’una crisi, si en sortim, quan s’entrarà en una altra, i no sé si es podrà viure en un lloc que haurem fet tan inhabitable. Si no pensam més a fer una escola que potenciï que les persones vulguin “ser”, en lloc de voler “tenir”, i seguim potenciant la repartició del pastís de la riquesa d’una manera tan desigual, no ens en sortirem. Potenciem a l’escola els projectes existents, com els plans que intenten involucrar l’entorn i la ciutat, però al mateix temps, potenciem els valors que poden aconseguir major equitat a tots i una vida més digna.
