Els qui encara actuen com si visquessin en els millors temps de la dictadura franquista diuen que el que és indivisible és la unitat de la nació espanyola. Són els descendents d’aquells que quan nosaltres parlàvem la llengua que havíem mamat, la llengua catalana, ens deien “¡Habla en cristiano!” “¡No ladres!” “¡Habla en espanyol!”. Aquells que no admetien que l’Estat espanyol pogués esser un estat plurinacional, ja que això hagués restat importància a la gran Espanya, aquella que ja només estava formada pels residus que havien deixat tants de conquistadors, colonitzadors, usurpadors i explotadors, que en lloc de dedicar-se a fer la revolució industrial i modernitzar l’Estat, s’havien dedicat a viure de tot el que havien robat, i només s’havien preocupat d’uniformitzar el territori que els restava, si es comparava amb el vell imperi allà on no es ponia el sol. Per això no hi podia haver diferents nacions, que es poguessin anar esmicolant. Per això ho continuen negant avui, utilitzant la paraula democràcia en fals i fent servir les mateixes estratègies i els mateixos tics que es tenen durant qualsevol dictadura.
La resta de l’escrit es referirà a dos exemples sobre el tema explicat en el primer paràgraf:
Mariano Rajoy, president en funcions, creu que pot formar govern perquè el PP ha estat el partit més votat i perquè coincideix amb la qüestió fonamental per governar amb Ciudadanos i amb el PSOE, i així formarien una majoria parlamentària. Aquesta qüestió fonamental i prioritària se sosté damunt tres pilars: la unitat d’Espanya, la sobirania nacional i la igualtat dels espanyols. Fixau-vos, sempre ens han criticat, perquè el nacionalisme només ens deixava veure la nostra nació, la llengua, la cultura, i altres aspectes que no tenien res a veure amb el poble i amb les seves necessitats socials. Ara resulta que la unitat que sempre s’han inventat, la seva sobirania nacional, que vol dir comandar per tot i la igualtat dels espanyols, que vol dir que tots som ben iguals encara que tenguem territoris, llengües i cultures diferents, tot això que només té a veure amb el seu nacionalisme, ara és la qüestió prioritària i fonamental, encara que es deixi el sou mínim més baix d’Europa i el pugin per una quantitat mensual d’euros que no basta per prendre quatre o cinc cafès.
L’altre exemple el representa el coronel d’Infanteria Enrique Domínguez Martínez Campos, que va escrivint articles en els quals dóna per fet que el projecte independentista català hauria d’acabar en un conflicte armat. És aquell que diu que cada votació que s’ha fet, la del 9 de novembre de 2014 i la del 27 de setembre han estat cops d’Estat. Aquí teniu uns quants fragments d’algun article seu: “Aquel acto de rebelión sin paliativos se llevó a cabo a pesar de que el gobierno dijera, por activa por pasiva, que no se celebraría.” Deixar votar el poble, exercir l’acte més gran de la democràcia és un acte de rebel·lió, segons el militar. Quan parla del procés iniciat per poder arribar a fer un referèndum sobre la independència, ell parla de procés de secessió i diu: “…estos elementos separatistas y antisistema revolucionarios han puesto, una vez más, a España patas arriba.” Si el procés l’únic que vol fer és respectar la voluntat del poble català, per què parla el militar de girar damunt davall Espanya?
Diu que tant el PP com el PSOE són vertaders responsables “…de los dos golpes de Estado que estos fanáticos separatistas han dado en aquella región cuando un presidente del gobierno, Rajoy, del PP, tiene que lidiar esta faena y desde que inició su legislatura, como los anteriores presidentes del gobierno, ha permitido, ha cedido, ha pagado y ha salvado de la quiebra a aquella región.” Si el coronel cregués que aquella regió està en fallida i ha de menester salvar econòmicament, defensaria que fessin el referèndum, que s’independitzassin per no haver-los de mantenir. Amaga el fet que sigui aquella regió la que manté Espanya. I ell insisteix a afirmar tot el contrari: “Desde 1993, cuando el felipismo perdió la mayoría absoluta, el nacionalseparatismo vasco y, sobre todo, catalán, han sido el apoyo de los gobiernos de España. Apoyo que nos salía a todos por un ojo de la cara…
Acusa el Govern actual de no actuar com ho hauria de fer davant uns sediciosos i demana que s’apliqui el Codi penal als responsables acusant-los de separatistes i traïdors. Demana que els partits polítics s’uneixin per defensar la unitat indivisible d’Espanya. Tot com en els millors temps de la dictadura.
