ÉS INDEPENDENTISTA LA UNIÓ EUROPEA?

D’entada, ningú sabia que volia dir “dret a decidir”. Semblava un eufemisme per no dir autodeterminació i parlàvem del dret a decidir i suposàvem allò del “i…. tu ja m’entens”. 
 
Ara, aprofitant que s’ha popularitzat, podríem anomenar “dret a decidir” a “la via a la independència dins la Unió Europea”. L’autodeterminació seria l’altra via, la dels pobles colonials, sobretot del segle XX. Tot i que també podríem considerar l’autodeterminació un genèric. Aleshores, el “dret a decidir” en seria una fórmula específica.
 
El “dret a decidir” ens l’hem inventat els catalans. Perquè abans de nosaltres, ningú ha intentat separar-se democràticament d’un estat democràtic, que té tractes constituïts i consolidats amb la Unió Europea i dins la qual ens agradaria continuar.
 
Hi ha precedents, diuen, i és veritat. El  Québec i Escòcia ho han assajat. Però el Canadà i el Regne Unit no els han posat bastons a les rodes, ni han estat en contra, amb la rotunditat d’Espanya. Aquests exemples serveixen només de model teòric, per la filosofia política i judicial. Nosaltres haurem d’escriure una pàgina per a la història. Una pàgina en blanc i de futur.
 
El procés fa dies que ha començat i s’han aconseguit dues fites importants: Primera, l’estatut 2005 va ser la reforma de la constitució que alguns suggereixen de fer ara, i que Podem vol reciclar. Però, això ja ha passat. Segona fita, després del 9N tenim l’evidència que Espanya no pactarà. De manera que nosaltres mai no podrem utilitzar la via escocesa o quebequesa.
 
És fàcil doncs, que hi hagi dubtes sobre com fer el pas següent. Molts suggereixen la DUI i proposen unes plebiscitàries. Tanmateix hauríem de valorar-ho, abans d’allistar-nos-hi. Els politòlegs ens diuen que la Comunitat Europea actua sempre amb pragmatisme i sense fets consumats, no reacciona. Però, no pensaran aquests que declarant la independència, Europa s’hi avindrà per gratia et amore? 
 
Espanya està dins la Unió que es fonamenta en la integritat dels seus estats membres i el dret internacional censura la secessió perquè no la contempla com un dret dels pobles. No és fàcil doncs, que els fem cap atractiu als Europeus, amb les nostres pretensions independentistes. Per més pragmàtics que siguin ells, procuraran que prevalgui el status quo i preferiran escoltar els suggeriments d’Espanya, abans d’atendre la nostra decisió, si la podem consolidar.
 
La “via a la independència dins la Unió Europea” que desbrossem els catalans, hauria de tenir Europa en el full de ruta i Catalunya hauria de figurar en l’ordre del dia de la Unió. Per parlar, s’ha de construir primer, la bona disposició i el clima imprescindible.  
 
Els partits, doncs, haurien de fortificar al President, ajudar-lo a desplegar l’agenda internacional i tothom hauria d’esforçar-se a preparar les condicions imprescindibles per una futura DUI. Perquè, si no hi són, aleshores: Què farem? Perquè: Diríeu que és independentista la Unió Europea?
 
Isidre Palmada
Banyoles, 8/11/14