Que el sobiranisme guanyés el 21D és quelcom difícil d’explicar sense recórrer a l’èpica. Els que volen que Catalunya esdevingui una república porten molt de temps guanyant batalles. És ben cert allò que va fer-se seu Junqueras quan, amb la seu de la vicepresidència ocupada per la Guàrdia Civil, digué que “sols el poble salva al poble” doncs aquest poble ha demostrat la seva resiliència tenint-t’ho tot en contra. Fins i tot hem hagut de superar obstacles que ens havíem posat nosaltres mateixos. També és curiós que, com més insistíem en que això no anava de noms més posàvem de manifest que, precisament, si hi anava. No obstant els obstacles de l’Estat, de la UE, i els d’algunes misèries personals que ens minaven de pedres el camí, hem guanyat moltes vegades. La culminació de l’1 d’octubre, posant en risc la integritat física de la nostra gent, l’empresonament, l’exili, la por i la persecució de líders bé val altura de mires per part de tots.
No en va, doncs, ens trobem condemnats a entendre’ns. Deposar un govern democràtic per la via de la imposició tot invocant la “Razón de estado” que tan agrada a segons qui -tot per amagar i perpetuar els privilegis d’uns quants- només podia tenir la resposta cívica i massiva del 21D. Així com, després del 21D, els que en tenen la responsabilitat delegada tenen la obligació de estar a l’alçada i complir amb el que havien promès.
S’han de buscar solucions i això requerirà generositat i estar a l’alçada de les circumstàncies per part de tothom. El Govern Legítim és aquell format pels membres deposats que vulguin continuar -òbviament no es tracta d’anar en contra de cap voluntat personal ni de cap estratègia de defensa penal-. Hem de lluitar i fer un embat diplomàtic per aconseguir l’alliberació dels presos polítics el més aviat millor i això també passarà per la constitució del Govern. Tenir la presidència de la república declarada a l’exili -no seré pas jo el qui vulgui que empresonin a ningú més- és un missatge potent però també és cert que es necessita un govern funcional, un que expulsi els del 155 de manera immediata i treballi pel benestar de la ciutadania implementant totes les polítiques suspeses i que han de servir per millorar la vida de la gent.
Res més semblant a restituir la institució i a fer-la més gran que posar en marxa el “pla V”, amb V de Vicepresident. Si Puigdemont és el president de la República declarada -a l’exili- el que toca és fer President de la Generalitat a Junqueras a mode de primer ministre i que aquest designi i coordini un gabinet de consens, en la mesura de les seves possibilitats, i que treballi sobre el terreny. Dotaríem així d’una funcionalitat imprescindible i d’una estatalitat i simbolismes obligats per les circumstàncies a la institució.
Quan els noms són símbols es fa evident que això també va de noms.
