Edició 2347

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 28 de desembre del 2024
Edició 2347

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 28 de desembre del 2024

És evident que la sedició i la rebel·lió només varen estar en la ment mal aconsellada del jutge

|

- Publicitat -

             Tant la sedició com la rebel·lió, a més de ser un alçament contra l'autoritat establerta, ho han de ser amb violència o amb armes. Els jutges que a les seves inquisitòries, especialment Llarena,han acusat la majoria de presos i exiliats de sedició i rebel·lió, quan era evident que no s'havien usat armes, han volgut justificar la seva acusació dient que hi havia una multitud pertorbada, que hagués pogut actuar amb violència i que havien estat incitats pels acusats. Ara, crec que ha estat MediaPro que ha realitzat un documental sobre el que va passar aquest dia i ha quedat demostrat que el que diu la interlocutòria de Llarena és fals, i d'això, crec que se'n diu prevaricació. Actuarà la Justícia espanyola contra un jutge prevaricador? Si no heu vist el documental el podreu trobar aquí: https://www.youtube.com/watch?v=E5KKFeBkuIQ&feature=share.

Publicitat

             Ramon Cotarelo, politòleg espanyol, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988, publicista, escriptor i traductor, ha fet una piulada al Twitter i ha manifestat el següent: “SI TRAS EL VISIONADO DEL DOCUMENTAL DE MEDIAPRO DE ROURES, LAMELA Y LLARENA NO ESTAN AUN EN LA CÁRCEL, ES QUE, DEFINITIVAMENTE, EN ESPAÑA NO HAY JUSTICIA Y CORRESPONDE APARTARLA DEL CONCIERTO DE NACIONES CIVILIZADAS DE LA TIERRA.”

            A aquest documental se senten perfectament les veus de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, dirigint-se a la massa que es manifestava i tractant de calmar la gent i demanar-los que actuïn de manera pacífica en tot moment, que no es deixin provocar, que hi ha gent al costat d'on menys s 'espera que està disposada a provocar els altres perquè aquests es comportin de manera violenta. S'ha acusat Jordi Cuixart i Jordi Sánchez d'haver pujat damunt els jeeps de la guàrdia civil, quan aquest mateix espai va estar ocupat quasi tot el temps per periodistes. En una paraula, s'hauria de posar una medalla als dos organitzadors per haver calmat la multitud de gent que es manifestava i haver aconseguit que fessin un passadís perquè sortís la gent que hi havia dins la Conselleria. On és la violència? On és la sedició? On és la rebel·lió? Què espera el fiscal espanyol per encausar aquests jutges que han actuat amb tanta falsedat i amb tanta invenció?

             Per què des del poder, en aquell moment del Partit Popular es va manipular tant la realitat i es va inventar tanta immundícia? Què feia la guàrdia civil volent escorcollar la seu de la CUP sense autorització de cap jutge? Davant la negativa dels cupaires que entrassin dins la seu, la guàrdia civil manifestava que l'ordre del jutge s'estava tramitant i que en breus moments arribaria. Encara és l'hora que hagi d'arribar. Però fets com aquest són molt greus.

             Com a anècdota he de manifestar que vaig pensar qui podia representar totes les maldats de les invencions per inculpar els qui ara són a la presó o a l'exili; si una sola persona era capaç de manifestar així com ho havien fet de malament, i il·legalment, la persona més adequada i que ho feia diàriament era una tal Arrimadas. Si sentiu parlar aquesta persona de qualsevol independentista o dels independentistes en general no haureu vist sortir d'una boca mai en la vostra vida tant de verí com és capaç d'amollar aquesta senyora. Malauradament, avui he confirmat el meu pensament, quan he llegit una notícia en la qual aquesta persona feia una valoració de l'acostament dels presos polítics. Quan he llegit el que deia, he intentat esborrar la persona coneguda de la meva ment, per imaginar una altra persona capaç de pensar aixó i m'ha sortit un personatge, sense pares, sense fills, sense família, ja que al servei d'un partit, no és poden dir aquestes barbaritats. Ha manifestat que l'acostament dels presos polítics a la seva família suposava una humiliació. És possible que els seus molts votants pensin el mateix? Així ja només em queda manifestar que aquell de qui en diuen déu ens agafi confessats.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut