En vigílies dels 40 anys de la Constitució Espanyola, quatre presos independentistes continuen en vaga de fam, alguns en el seu cinquè dia, d'altres en el tercer. Qui ho havia de dir en el 30è aniversari, amb una Catalunya encara en el seu oasi, l'independentisme encara apagat, i els dos grans partits espanyols i el Rei Joan Carles I campant al seu aire? Ara bé, hi ha una cosa que no canvia: el govern espanyol demanant el suport del nacionalisme català perquè li aprovin els pressupostos.
L'executiu de Pedro Sánchez ha redoblat la pressió a Esquerra i el PDeCAT perquè canviïn d'opinió i els donin suport, i els ha instat a pensar més en la gent i no només en el procés. La mateixa pressió ha vingut de la mà de Podemos, però la llàstima és que cap dels dos missatges han estat acompanyats d'alguna proposta per posar solució al problema català. Les pressions són comprensibles perquè no poden convèncer ningú més, però a la vegada són naïves. Es pensen que encara som al 2008, 1998, o 1988? Aquí ja no hi ha oasi, i els partits ja no estan disposats a vendre's per un plat de llenties com sempre. I menys amb gent passant gana a la presó.
A l'independentisme li interessa la inestabilitat a l'Estat, i cada vegada més la situació a Madrid tendirà a aquest escenari. Fa un any els grans partits espanyols estaven totalment a l'uníson contra el procés, amb una aplicació del 155 ben coordinada. Algú ho veu possible ara? I en un futur proper, possiblement amb Vox ocupant alguns seients al Congrés i, qui sap, sent clau per la governabilitat del país? Ara és el moment de la feina fosca, de començar-se a preparar per un nou 1 d'octubre, i quan l'embolic sigui més gran a Madrid, actuar. Per tant, és essencial no donar suport als números de Sánchez.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
