Es Ada Colau un monstre?

Molts independentistes hem vist Ada Colau com un monstre, jo el primer ho admeto. Però ves que no sigui quelcom diferent…
 
Si jo fos Colau, un cop disposar del poder de l’Alcaldessa de la ciutat més important del Mediterrani i de les més cosmopolites d’Europa crec que començaria a fer càbales. Pel que fa al líder de Podemos Pablo Iglesias li deixaria clar que de moment jo tinc el poder que em dona Barcelona, ell només expectatives. Per tant, un respecte no fos cas que se li pugessin els fums. Catalunya no és (el mateix que) Espanya.
 
Segona cosa, faria càlculs de partit de cara al 27S. Puc anar a aquestes eleccions de caràcter plebiscitari defensant la Unitat d’Espanya i guanyar només els vots dels que ho passen més malament i necessiten un ferro roent on agafar-se. O puc fer-ho defensant la independència com a sortida digne a les persones que més pateixen, i obrir el ventall de votants a tots aquells que tot i ser independentistes volen polítiques clares d’esquerres. Recordem que ICV i ERC son partits que han tingut el poder de canviar la manera de fer política durant 2 legislatures a la Generalitat i varies més a l’Ajuntament de Barcelona, i ves per on no han estat mai capaces d’assolir 11 regidors.
 
Una apertura clara cap a la independència, amb la monja Forcades i les CUP per exemple, podria fer guanyar milers de vots i de fet m’atreveixo a dir que a menjar-se l’espai de l’esquerra sobiranista. Si a més d’aquí al 27S aplico mesures clares cap als que pateixen més la crisi a Barcelona, podré dir-los que en cas de guanyar la Generalitat, faré el mateix per tots els catalans. Amb això puc quedar també la primera o segona força en funció del que faci Convergència.
 
Si jo fos ERC començaria a patir per si l’anterior hipòtesi passa i miraria de deixar clar que soc més independentista que la Colau per assegurar no quedar clarament desplaçat, ja que per l’eix de l’esquerra la Colau em guanya de carrer.
 
Si jo fos Convergència, acabaria de fer neteja per deixar clar que l’equip que es presenta a les eleccions del 27S no té res a veure amb els possibles casos de corrupció i deixaria que el món de les esquerres es barallés. De fet, ni Ciutadans ha demostrat el 24M que sigui una opció a Catalunya (si a Espanya) ni el PP te opcions per frenar la sagnia que l’ha deixat marginalment amb el 8% de l’electorat, per la qual cosa el centre-dreta català no té més opció el 27S que CIU.
 
Si Ada Colau és llesta, cosa que no tinc cap dubte, començaria a parlar amb Forcades i les CUP de cara a preparar un 27S per guanyar. De fet, sembla que ja han començat. Per cert, als incomodes amics d’ICV els tiraria per la primera cuneta que trobés, de fet ja no em fan cap falta i sols no tenen res a fer.
 
Vist així, Ada Colau no és cap monstre, només una candidata llesta que ha sabut aprofitar els càlculs polítics d’un partit que presumia d’ocupar l’esquerra al cinturó metropolità i que ha acabat deixant-se’l pispar. Ara si fa el pas definitiu cap a les postures independentistes fàcilment pot endur-se la major part de l’esquerra d’aquest país perquè el PSC ni hi és, ni s’espera que es recuperi.
 
Per si un cas, el monstre amb el cap de CiU el cos d’ERC i els pebrots de les CUP, encara podrien salvar la situació, però no sé si encara queda temps. Wait and see, però aquest país ja pot anar trucant a les nacions unides. Aviat serem un Estat.