Èric Bertran, el Fènix català

 
            Era l’any 2005, quan un adolescent de 14 anys era conduït davant una fiscal a Madrid a l’Audiència Nacional, acusat de terrorista, de terrorista informàtic com a mínim, acusació que li podria suposar vuit anys a un correccional. Tot i saber que això el perjudicava ell va voler declarar en català, sense escoltar les recomanacions de l’advocat defensor. Tot i la seva poca edat tenia una idea completament diferent de la que tenia la fiscal a l’hora de la comprensió lectora, per això li replicava i la contradeia com si fos estat una persona adulta entesa en lleis. Quan la fiscal va acabar els arguments per demostrar que l’Èric era un terrorista, davant una contestació en què ell afirmava que no era espanyol, sinó català, ella va intentar obligar-lo a dir que “era espanyol” i que si ho deia, la pena seria menor, i no ho va aconseguir
 
             Aquesta situació em va recordar el que em deia quan era petit un capellà durant els primers cursos de batxillerat, quan tenia uns 11 o 12 anys, que els comunistes, els rojos, els dimonis, que sempre solien esser russos, que tenien un comportament semblant al que va tenir la fiscal. Si un professor comunista, a Rússia, detectava un alumne que fos creient, que cregués en Déu, li afirmaven que Déu no existia. I li deien, demana un caramel al camarada rus i comprovaràs com te’l donarà. I així ocorria. Ara demana el menjar que tu vulguis a Déu a veure si te’l dóna. I que d’aquesta manera intentaven pervertir els creients i convertir-los en ateus comunistes.
 
             Ara teniu l’ocasió de conèixer la història real que li va ocórrer a Èric Bertran, quan tenia 14 anys, que la seva vida transcorria entre una urbanització dels afores de Lloret i l’Institut de Vidreres. Era un alumne normal que no tenia conflictes, que estimava molt la seva llengua, el català, que li agradava navegar per Internet i conversar amb els seus contactes, i que a més, es llegia tots els llibres que es publicaven de Harry Potter. Tenia una pàgina web que anomenava l’Exèrcit del Fènix, que havia extret del llibre que es titulava així. Un dia a l’hora del desdejuni es va adonar que una marca de llet, que havien comprat a un supermercat, tenia escrits en 12 llengües, però no hi havia el català i se li va ocórrer enviar un correu al supermercat donant-los un termini perquè etiquetassin en català. Els deia que si en acabar el temps no ho havien fet, hi aniria amb els seus amics i no seria tan simpàtic. Això va fer que el supermercat fes la corresponent denúncia, que va arribar a la brigada antiterrorista i aquests varen posar uns quants policies a investigar per aclarir qui era aquesta persona o grup de persones dedicades al terrorisme.
 
             Quan varen descobrir qui era, una nit es presentaren set o vuit cotxes amb trenta policies a casa del terrorista. Entraren a casa, i davant la sorpresa familiar la giraren casa de dalt a baix cercant explosius i se’n varen dur tots els ordinadors, material, carpetes de l’escola i l’estelada. L’investigaren a partir del material que varen trobar en els ordinadors: imatges de grafits amb frases que Catalunya no és Espanya i similars, alguna crema de bandera espanyola, etc., que serviria per augmentar l’acusació de la fiscal i per intentar obligar a espanyolitzar-lo.
 
             A partir d’aquí comença el calvari de l’Èric Bertran i família, que durarà més de mig any (entre el 2004 i el 2005). Èric ha publicat el llibre autobiogràfic Èric i l'Exèrcit del Fènix. Acusat de voler viure en català, el 2006, i L’institut de la vergonya, el 2007), ja que va patir assetjament i va haver de canviar d’Institut i anar a un de Lloret on va ser ben rebut i ben atès.
 
             Totes aquestes peripècies i la vida exemplar, valenta i heroica d’un adolescent, que ja s’ha convertit en persona adulta, la podeu veure a la cartellera a la pel·lícula dirigida per Joel Joan, Fènix 11·23. Quedareu gratament emocionats i commocionats, ja que ara li va com anell al dit a la situació electoral i de camí cap a la independència amb tot l’atac personal i mediàtic de massa espanyols contra aquest fet. De l’11·23, l’11 és per la Diada de setembre i el 23, és per la Diada d’abril.