- Publicitat -
Em costa entendre com molts dels nostres polítics no són conscients, que la solució als nostres problemes és la nostra independència i separació d'Espanya.
Tampoc entenc, malgrat els diners que reben de Catalunya, que el govern de Madrid, l'oposició, polítics d'altres partits i molta gent de fora i dins de Catalunya, que demostren contínuament la seva aversió vers nosaltres, no vulguin perdre'ns de vista. Una nació (Espanya) per molts diners que rebi d'un altre nació (Catalunya), si no la pot veure ni en pintura i l'odia, el normal seria renunciar als diners i engegar-la a dida. Doncs no!
Tal com ells contradiuen el refrany català “qui paga mana”, que vol dir que el qui paga com cal té dret a ésser atès correctament, nosaltres hauríem d'aplicar-nos l'altre refrany que diu: “pagar algú amb la mateixa moneda”, o sigui tractar-los de la mateixa manera que ens tracten a nosaltres. Ells no volen pagar el que ens deuen? Nosaltres tampoc volem complir amb el que hem de pagar!
Dit això, que la nostra poca decisió i falta d'empenta dels nostres polítics sempre ens fa perdre el temps i, que els de l'altre costat són uns interessats, doncs prefereixen els nostres diners abans de deixar-nos anar, també hem de fer esment de l'epidèmia de “legalitat i constitucionalitat” que pateixen tots plegats, des de fa un temps o per ser més exactes, des de que vam començar a parlar de la nostra independència. Tot ha de ser legal i constitucional! I això no és així! Molts articles de constitucions i moltes declaracions amb les seves lleis i normes, que s'han escrit són per desobeir, doncs bé són molt antigues o no serveixen per a res ja que estan mal redactades i molt complicades de complir. Molt voler ésser legals, però dels cent cinquanta i escaig articles de la Constitució espanyola, si els polítics que sempre estan que si una cosa és constitucional o no, tinguessin la paciència de llegir-los tots, restarien sorpresos dels articles que no es compleixen; però és clar!, només porten al TC per inconstitucionals els articles que els hi interessa, i que interpreten a la seva conveniència per anar contra Catalunya.
Quan un partit guanya unes eleccions i comença a governar, temps li falta per canviar normes i lleis que s'aplicaven durant el govern anterior, encara que fossin útils i correctes. El nefast govern del PP amb la seva majoria absoluta, han aconseguit que al Congrés de Madrid s'aprovessin i canviessin lleis, pel sol fet que eren lleis del govern anterior o bé, perquè només miraven les seves conveniències.
Ahir van dir al telenotícies que el tabac és el causant de molts càncers, i al mateix moment llegíem que si convé canviar la llei per deixar fumar als futurs casinos d'Eurovegas de Madrid, doncs es canvia i a qui no li agradi que s'hi posi fulles. Cinisme pur, en nom de la llibertat es canvia una llei per la seva conveniència
Ara bé, per la llibertat dels catalans que tenim tot el dret a votar en un referèndum el que volem ser, no es pot tocar ni una coma de la Constitució i l'hem d'acatar per la seva conveniència, no pas per la nostra. Però ells, no van mirar-s'hi pas gaire a retocar i canviar molts articles del nostre Estatut. que havia sigut aprovat pel Parlament de Catalunya.
Si volen ser garants del compliment de tota legalitat, perquè no llegeixen l'article 15 de la Declaració Universal dels Drets Humans i ens deixen fer un referèndum als catalans, per a preguntar si volem separant-se d'Espanya?, i així poder aplicar dit article si fos el cas, on diu: “Tota persona té dret a una nacionalitat i ningú serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, NI DEL DRET DE CANVIAR DE NACIONALITAT”
També els hi diria a aquesta gent tan legal i partidària de l'immobilisme, què si no s'haguessin canviat constitucions i desobeït moltes lleis, molts estats del món no existirien, les dones encara no podrien votar, encara hi hauria esclavitud, als Estats Units els negres haurien de viatjar separats dels blancs, a Sud Àfrica encara hi hauria l'aparthaid, els menors d'edat no anirien a l'escola i encara els faríem treballar en unes condicions indignes de l'espècie humana, i molts altres fets que han anat canviant a través dels anys i de la història, no haurien pogut reeixir sense saltar-se o canviar moltes lleis i moltes normes establertes.
Moltes vegades els polítics ens volen dogmatitzar dient: “les lleis han sigut aprovades pel Parlament; per tant, els ciutadans les heu d'acatar i obeir”. Però moltes vegades aquestes lleis aprovades va contra els nostres pensaments i les nostres conviccions íntimes, i és llavors quan s'han de canviar o desobeir-les.
Si els que tot el dia estan marejant la perdiu proclamant la “seva” legalitat, sense voler que res canvii i tot segueixi igual, després que no vulguin limitar les nostres raons i censurar la nostra conducta.
Publicitat
