Anava a escriure que això era el que em passava quan m’aixecava cada matí, però no, escriuré que això em passa cada vegada que hi pens. La llista de coses, fets, possessions, avantatges, etc., a envejar és quasi infinita. Aquí només n’hi ha unes quantes, a l’atzar i desordenades (amb ironia i sense). Per tant, envejo els espanyols,
– perquè no han de fer manifestacions per protestar que el constitucional català els ha retallat el seu estatut – constitució.
– perquè tenen constitució i tribunal constitucional que tenen poder per revocar les nostres decisions i nosaltres, no. Tampoc no m’interessa revocar el seu dret a decidir.
– perquè tenen unes seleccions esportives estatals (ells en diuen nacionals), a les quals també hi competeixen els esportistes dels PPCC.
- perquè entre les seves personalitats destacades als programes de televisió de les seves cadenes hi figuren entre altres, persones com Belén Esteban, que amb els seus debats d’un nivell cultural superior amb la família d’un que practica l’esport espanyol per excel•lència, fa pujar les audiències com l’escuma.
– perquè tenen clar que els programes més preferits pels seus seguidors són els que expliquen els miracles diaris sexuals i amatoris de les persones que han estat capaces d’enrotllar-se o de fer un muntatge amb els que la seva major virtut és no treballar (s’han de fer màsters molt avançats per arribar a tenir aquesta professió).
– perquè entre els presentadors destacats a les seves cadenes de televisió, també compten amb presentadors dels PPCC que, en els seus debats, riuen les gràcies i els atacs contra els catalans i Catalunya.
– perquè quan vénen a les nostres ràdios i televisions, quasi sempre els reben en la seva llengua, des del presentador fins al darrer dels participants en el programa i quan nosaltres anam a les seves, mai no s’equivoquen de llengua.
– perquè tenen una llengua que poden usar en la intimitat, al bar, al carrer, a qualsevol oficina, a l’escola, als tribunals de justícia, al Congrés, als taxis de Madrid, als restaurants, als hotels, a la ràdio, als diaris, a la televisió, als llocs oficials, etc., sense que ningú els acusi de fanàtics, de sectaris, de parlar amb la boca plena, de parlar en “polaco” o d’anul•lar la llibertat dels altres.
– perquè són capaços d’aprovar una constitució i posar-la en vigor, amb ajuda dels catalans, i sense haver d’esperar tres anys perquè qualque tribunal l’afaiti ben afaitada o es trobi qualque Guerra que li passi el ribot.
– perquè quan han tengut dificultats econòmiques, han aprovat sistemes econòmics que exprimien les colònies i desviaven la riquesa cap allà on els convenia, sense tenir en compte el perill d’empobrir aquestes (aquesta és de les que em fa menys enveja).
– perquè quan nosaltres no ens posam mai d’acord en el camí que hem de seguir cara al nostre futur, ells ho tenen ben clar i per unanimitat saben que ens volen obedients, col•laboradors (molts som només col•laboracionistes) i muts i a la gàbia.
– perquè no tenen necessitat de fer allò que vulgarment es diu “fer pedagogia” i justificar-se contínuament perquè tenen una història, una cultura i una llengua que mereixen respecte i consideració. Ells fan i segueixen endavant i el que es posi pel mig és retirat a una cuneta.
– perquè la normalització de la seva llengua i de la seva cultura no depèn d’ells, del poble espanyol, ja que els successius governs se n’han encarregat que funcionassin com pertoca a qualsevol país lliure i sobirà.
– perquè quan volen resoldre diferències amb nosaltres no s’incomoden gens, ni s’enfaden, o sí, però segueixen volent els nostres doblers i rebutgen els nostres productes.
– perquè tenen un estat independent fa molts d’anys i nosaltres encara l’hem d’aconseguir.
El dia que aconseguirem aquest estat independent, deixaré de tenir-los enveja. Ara tendrem l’oportunitat de fer-ho, quan no ens respectin les votacions del Parlament ni la votació del poble. Aquesta serà una de les oportunitats.
