Entre la galopant i incontrolada evasió de capital i la continua baixada del consum propiciada per l’esfereïdora xifra de l’atur s’està dibuixant el verdader retrat de l’Espanya que estem deixant als nostres descendents.
Segons el BCE, els dipòsits del sector privat als bancs espanyols al mes de juliol eren de 1.508 bilions d’euros, el que representa una caiguda, només en aquest mes, de mes de 74.000 milions d’euros. La més gran sortida de dipòsits privats de les entitats espanyoles des de setembre-1997.
Fonts del B.E. han tingut que explicar que d’aquesta xifra total, aproximadament dues terceres parts corresponen al sector financer. L’altre terç és degut a factors estacionals que afecten directament a empreses i famílies. Les empreses tenen que pagar impostos al tancament del trimestre, pel que han disposat dels seus dipòsits per afrontar aquests pagaments. Les famílies tenen les despeses per vacances, el que explica la retirada dels dipòsits.
Semblen explicacions lògiques, encara que, si son certes, discutibles però, donem-ho per bo.
Pel que fa estrictament a l’economia, l’INE ha tingut que revisar i rectificar les dades trimestrals marcant la caiguda de l’economia espanyola en un 0,7%.
De la mateixa manera, pot afirmar-se que l’economia espanyola no va entrar en recessió tècnica al primer trimestre del 2012, si no al quart trimestre del 2011, quan ja acumulava dos trimestres consecutius de creixement negatiu… I nosaltres, sense saber-ho !.
En tasa intertrimestral, l’economia espanyola ja acumula quatre trimestres de creixement negatiu, mentre que en tasa interanual el PIB suma dos trimestres retrocedint.
Els contractes a temps complert han baixat un 4,6% el segon trimestre, el que representa una reducció de llocs de treball de 801.000 persones en un any.
Com a conseqüència directa d’això, el consum, entre abril i juny, ha baixat un 1% però, el més greu de tot és que seguirà baixant i baixant fins a xifres verdaderament dramàtiques per la indústria i el comerç que comportarà més atur i menys diner al carrer perquè els colors del dibuix, per ara i tan -i ves a saber fins quan-, no poden ser més opacs i tèrbols.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
