Una vegada, un directiu del Barça dels que va abandonar la junta de Joan Laporta després de la moció de censura, em va comentar que si buscava algun jugador del primer equip que tingués unes mínimes inquietuds intel·lectuals només en trobaria un: Oleguer Preses, avui a l’Ajax d’Amsterdam. De la resta em va dir que “tan bon punt acaben l’entrenament, se’n van cap a casa a jugar amb la Play perquè no els interessa res més”. Malament rai, doncs.
Penso en Leo Messi. Deixo dit d’entrada, per evitar confusions, que també crec que és un fenomen i quan agafa la pilota ja m’excito només de pensar què farà la Puça i com pot acabar la jugada. Per tant, des del punt de vista futbolístic tota la meva admiració.
Fa uns anys en un espot d’una marca de material esportiu l’ argentí deia: “Recuerda mi nombre, Leo Messi”. Doncs mira, l’altre dia me’n vaig recordar. Després d’un acte d’UNICEF vares dir que et voldries quedar tota la vida a Barcelona. Benvolgut Leo, si no estic mal informat vares néixer a Rosario (Argentina), el 24 de juny de 1987. Tens 23 anys i amb 13 ja et vares instal·lar entre nosaltres. Aviat, doncs farà mitja vida que vius a Catalunya. Podem ben bé dir, seguint l’argot del Casal Argentí de Barcelona, que podries ser un argentalà.
Crec que hi ha dos perfils d’esportistes. El que ve amb voluntat professional, juga a futbol i prou i que per això cobra o el que té voluntat de transcendir. I no parlo de transcendir esportivament sinó socialment. Parlo del qui sent els colors, del qui quan va pel carrer i veu com la gent li somriu i li demana autògrafs se sent estimat, del qui té necessitat d’expressar la seva gratitud. I a Catalunya no hi ha millor manera que fer-ho expressant-se en català.
No t’enganyis Leo. Tu no ens dones res amb els teus gols. Tu cobres barbaritats de diners per marcar gols. És la teva feina i formes part de l’espectacle. Si realment vols donar als culers en general, si realment vols ser agraït, parla en català. En el seu moment ho varen fer Rijkaard, Kluivert, els jugadors de bàsquet Rodrigo de la Fuente i Roberto Dueñas o els d’hoquei i patriotes teus per cert, com Gaby Cairo i el Negro Páez. El Negro Paéz precisament – de qui diuen que ha estat un dels millors jugadors de la història de l’hoquei patins – va dir una vegada: “Quan vaig arribar aquí em vaig adonar de la realitat d’aquest país. De seguida vaig fer un curs de català per integrar-me a la societat catalana i ara m’hi sento plenament identificat.”
Si el gran Txiki Beguiristain és tan estimat no és pas per simpàtic i bon jugador. D’aquests n’hem tingut molts al Barça. En Txiki va ser un home agraït i com que ens estima de debò va fer el pas. Jo no sé si en Pep en una de les seves xerrades us ha transmès tot això però estaria molt bé que hi dediqués una estona. La qualitat humana també es pot mesurar amb aquests gestos. Tu has de decidir si vols ser Eto’o, Zubizarreta o Cruyff o vols ser com Txiki, Bakero, Sylvinho o el Negro Páez. El matís és subtil i no es tracta de discernir qui és millor o pitjor persona sinó demostrar amb fets incontestables que realment et sents agraït amb aquest club, la seva afició i el país que hi ha tot darrera.
Em podràs dir que hi ha casos més flagrants de gent que ha nascut a Catalunya i que no es digna a parlar públicament en català. I tens raó. Els hauria de caure la cara de vergonya, però això no justifica que gent com tu no faci el pas. Si juguessis a la Premier League parlaries anglès a tota castanya i et seria molt més difícil que el català. I això no m’ho pots negar. Leo, no cal que recordi’s el meu nom, només pensa en el que et dic si entre partida i partida de la Play trobes un segon.
Tot el que he dit serveix també per Andrés Iniesta, que ja porta més anys a Catalunya que a Fuentealbilla. Leo, Andrés i tants altres, se suposa que heu estat escolaritzats a Catalunya. Què fèieu a classes de català? I si no en fèieu on era el control de La Masia o del Departament d’Ensenyament? Ja sabem que per triomfar entre nosaltres, desgraciadament, no cal parlar català però estaria bé dissimular una mica.
Algú pensarà que sóc un xafamerdes i que el que realment importa és que els jugadors juguin bé i marquin gols. Això no importa en el món del futbol en general però importa al país. Sense futbol hi ha país, però sense país no ho hi ha futbol. Les coses al seu punt just. Entre poc i Messi.
