Segons el C.C.N., i baix el títol “Espanya: Història d'un fracàs. Ni fa, ni sap fer, ni deixa fer”, demostra que desprès de l'addicció d'un punt addicional a l'objectiu de dèficit per part de la U.E. -establert inicialment en el 3,2% ara queda al 4,5%- España es queda per a ella tot el marge de maniobra per la seva economia no productiva (Bankia, infraestructures a cap lloc, etc., etc.) mentre que el manté l'1,5% per les Comunitats Autònomes, que s'encarreguen de les dues majors, i més importants i bàsiques, partides de despesa: sanitat i educació. Això, concretament per Catalunya, ja afeblida històricament al no disposar de tot el que genera, és condemnar el dinamisme català a l'asfixia.
A més, quan, com és el nostre cas, s'intenta crear noves línies d'ingrés per pal·liar les mancances generades pel propi Estat, bloqueja la seva aplicació. Presentant un recurs al T.C. per l'euro per recepta, curiosament també ja aplicat a la Comunitat de Madrid governada pel mateix partit del govern central. I, ho fa també a les noves taxes judicials. I creant un tipus d'impost “zero” sobre els dipòsits bancaris evitant que les Comunitats, i Catalunya acabava d'aprovar la seva implantació, puguin beneficiar-se d'aquesta figura impositiva.
Segons el mateix estudi, Catalunya esta fent un esforç immens i intens per reequilibrar els comptes públics, i més si ho comparem amb el Govern central, i podria impulsar molt més l'economia amb estructures d'Estat propi.
Per intentar donar aquest dràstic pas cal la completa unió, en aquest mateix sentit, de tots els agents de la societat. Cal que una gran majoria de les persones que viuen a Catalunya ho creguin, i ho manifestin on i com sigui precís. Cal una unió el més amplia possible de les forces polítiques, atenent que n'hi ha que mai s'hi posaran a favor i n'hi ha que aniran demanant modificacions al text pot ser només per anar marejant la perdiu perquè el seu verdader parer no va per aquí.
Caldria, i això és primordial, la complicitat dels poders econòmics, industrials i financers, si més no dels propis. I aquí és on ja comencem a fallar. Si be la PIME catalana -més del 99% del teixit productiu català- es va pronunciar a favor del procés cap a l'Estat propi, la Patronal Foment del Treball ja ha expressat els “dubtes sobre la conveniència d'iniciar amb una crisi econòmica tan severa un procés que porti a la convocatòria d'una consulta i a la possibilitat d'un estat propi per Catalunya” i reclama que “S'arribi a un consens polític per reformar la Carta Magna perquè es doni cabuda a un pacte fiscal per a Catalunya”.
Com es pot veure, les reunions entre membres del Govern central amb els grans representants dels lobbys de poder catalans en les darreres setmanes estan produint els seus fruits en forma de pressions al President Mas per tal de que retorni a la “normalitat” i s'oblidi de la “seva” deriva sobiranista.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
