Malauradament, la posició de fermesa a Madrid a la qual apuntava CiU amb l’oposició a la investidura de Rajoy només ha durat un ple. Duran i Lleida va beneir ahir al Congrés espanyol els comptes públics presentats pel Govern de Rajoy, votant a favor de les mesures d’ajustament proposades pel PP.
Aquesta votació, paradoxalment, va arribar tot just després que el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, afirmés de manera categòrica que els comptes públics del govern espanyol eren un desastre per a Catalunya. Com bé recordava el conseller, la pressió fiscal que suporten els catalans és ‘de les més altes del món’, mentre que els serveis que reben són ‘mediterranis’. La diferència radica novament en el dèficit fiscal. Les mesures presentades per Rajoy, apujant l’IRPF estatal, farà augmentar encara més el marge d’impostos que paguem els catalans a l’Estat i que no tornen de cap forma a Catalunya, cosa que produirà una situació ‘asfixiant’, com va reconèixer Mas-Colell.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, en el marc del seu viatge a Londres, sortia al pas del PP que continua insistint amb l’argument que les autonomies són les culpables del dèficit estatal. Mas va denunciar el ‘malbaratament espanyol’ i el ‘drenatge fiscal continu’ que pateix Catalunya, però un cop va arribar a Madrid va canviar substancialment de discurs. En un nou gest de suport al PP, el president Mas apuntava que li eren ‘familiars’ la ‘música i la lletra’ del nou executiu de Rajoy, que diu haver-se trobat amb més dèficit del previst. Amb aquestes declaracions, Mas fa un gran favor al PP, donant per vàlid el discurs del malbaratament de recursos que han vingut fent els populars, centrat en aspectes com les delegacions catalanes, TV3 i tot allò que té a veure amb la nostra llengua i la nostra cultura.
Tot aquest episodi s’ha dut a terme mentre a Catalunya es negocien els pressupostos de la Generalitat. Malgrat que els gestos dels darrers dies apunten cap a una possible aliança entre PP i CiU, Esquerra reitera la seva actitud de mà estesa cap al Govern de la Generalitat per tal d’aprovar uns pressupostos al marge del partit que sempre s’ha mostrat més contrari als interessos de Catalunya. CiU continua a la cruïlla i ha de triar entre apostar decididament pel país o anar de bracet d’un PP gens necessitat de suports gratuïts a Madrid. Si l’opció escollida acaba sent el PP no valdran excuses perquè, com a mínim, ERC haurà plantejat alternatives fins al final.
