Entre els blocs electorals, que són una cosa del passat que afecta els mitjans públics en època de campanya, i la disbauxa que ja estem vivint aquestes últimes setmanes a les xarxes socials per l’agitació digital induïda pels propis partits hi hauria d’haver una tercera via més saludable. Aquesta campanya electoral serà la coincidència de la vella política i la vella normativa de servei públic que afecta els mitjans que paguem entre tots i una nova manera d’entendre la militància política, l’activisme vinculat a la xarxa i un cert campi qui pugui digital. Hi ha aquests dos extrems, i cap dels dos segurament és el millor. El periodisme, que no està en crisi però sí sota sospita permanent, repensant-se i mirant-se el melic mentre el món va per una altra banda, viu molt malament aquest entrepà entre els antics paràmetres dels mèdia i la revolta social a Internet. Aquesta serà la batalla el 28-N. Que imperi el seny i la professionalitat per damunt de la cridòria finançada o de les cotilles imposades. Que predomini l’interès públic, el servei social de la informació rigorosa a una ciutadania mancada de referents en l’època en què aquesta precisament pot abocar-se a la conversa multilateral a través de plataformes diverses.
Encara no s’ha passat pàgina a l’era dels blocs electorals -un dèficit per la manca de llei electoral pròpia i de maduresa democràtica- i ja ens trobem de ple en l’era de les xarxes socials, més exitades que mai a l’entorn d’uns comicis en què les candidatures hi han prestat especial atenció i hi han posat recursos significatius. Encara no s’ha fet prou per difondre les prevencions i riscos d’aquesta conversa que pot esdevenir disbauxa 2.0 i en què alguns se senten víctimes per “Twitter, mar i aire”. L’entrepà és difícil de digerir.
En aquest context, doncs, els mitjans de comunicació públics i privats amb un cert prestigi hi tenen un paper a la xarxa. Digitals seriosos i suports tradicionals són el digestiu ideal per als que s’han de cruspir l’entrepà. Després hi ha eines noves que apleguen continguts de les xarxes socials com el recentment estrenat Electoràlia, que esdevé una font d’informació intensiva per als més enganxants a la rabiosa actualitat sobre la campanya electoral 2.0. Electoràlia és una eina per als més avançats i acostumats a digestions fàcils d’entrepans difícils.
