Ensenyament i educacio

Mentre el professorat no recuperi la seva autoritat i el reconeixement a la seva vocació , no serà possible encarrilar un eficient futur de les noves generacions,
que els pares, (una bona part), pensen que el mestre ha de fer el seu fill a la seva mida , perquè paga; tinc que dir que com a xofer de S.A.R.F.A durant els últims onze anys de la meva vida laboral,( 1989 – 2000), vaig fer molt de transport escolar , i vaig poder comprovar que la meva opino te una base solida, segons el comportament de la majoria dels escolars dels diferents centres.
També voldria fer referència a las aules mixtes , de la manca de concentració per part de l’alumnat ,en edats entre els catorze i setze anys ; dons crec que es de sentit comú , si tenim en compta que tots hem passat per aquest període tant complicat per els pares i per tothom , per mantenir una línia recta en l’educació de l’adolescent, quan la picardia i els instints començan a ser presents .
Soc conscient , que l’ensenyament que jo vaig rebre , ((1941 – 1949), no es pot comparar en el que varen tenir les meves filles vint-i-cinc anys desprès , i la que reben en aquests moments les meves netes, ho besnétes en cas de tenir-ne; tenint en compta que de la meva generació i de mol mes grans , també han sortit gent que han deixat petjada ;
Soc totalment neòfit en quan a les normes i reglamentacions de l’ensenyament , tot i que la meva opinió particular , em porta a pensar , que la incorporació massiva de la dona al mont del treball, a portat i mes en portarà problemes i dificultats per l’estabilitat d’aquest sector , esclavitzant cada dia mes als avis .
Fins que no es consideri que els pares son els que han de tenir cura de l’educació , formació , i saber el perquè plora un nen de quatre anys ho de dotze , sabent el que menja com i quant, això no funcionarà; de la mateixa manera que es paga a persones en atur per no fer res , crec que seria mes justificat estipular un sou a la mare per tenir cura dels fills i l’administració econòmica familiar, i deixar el lloc de treball per el jovent que tants problemes te en aquests moments, i mes que en tindrà.
Recordo ,que quan feia transport escolar, a 3/4de 8 del mati , a Pals una mare portava el seu fill de tres anys a l’autocar per anar al Bell-lloc (Girona) , que no tornava fins a 2/4 de 7 de la tarda , i que molts dies arribava plorant ho dormit ; aquest nen de ben segur que acabarà una carrera universitària , però no sabrà mai com son els seus pares , només sabrà que han tingut diners per pagar perquè persones alienes a ell l’han ensenyat a defensar-se de lo bo i lo dolent , que espero que només hagi après lo bo; com aquest n’hi ha moltisims de casos , que jo no soc qui, ni prou entenimentat per jutjar si es bo ho dolent.
Salutacions cordials