Aquesta gent que truca de matinada, i a totes hores, ens vol esborrar del mapa, intenta fer-nos un bon rentat de cervell, com ja ha aconseguit amb tanta gent, treballa perquè ens convertim en persones innominades, sense identitat i sense pàtria, éssers que vaguem per l’univers sense nord i sense brúixola, que només siguem capaços d’assentir davant les seves propostes, que continuem pensant el que ens permetin per alienar-nos més i que desapareguem dins l’onada sectària que vol convertir en desert d’ignorància, el ric pensament dels homes i dones que habiten i han habitat aquestes illes.
Això m’ha fet pensar aquesta gent del PP que està preparant quina ha de ser l’estratègia per pegar un altre cop de gràcia a la llengua catalana. És aquesta gent que mira com ho ha de fer per degradar el català de requisit a mèrit en l’accés a la funció pública. No entenc perquè no el converteixen en una penalització i que l’aspirant que domini el català passi automàticament a la cua per accedir a la feina. Algun dia aniran per aquí, fins que no en quedarà ni un que el conegui. Això és el que vol aquesta gent que truca a totes hores.
He considerat que aquesta era una gent falsa, mentidera, estulta, ignorant, hipòcrita i farisea, i ho fet quan he reflexionat en els arguments que varen utilitzar, quan un grup de professionals sanitaris, als quals se’ls uniren William Vega, president de l’associació Colòmbia Unida a Balears (Asocolombia), Jorge Campos, president del Círculo Balear, UPyD, Ciudadanos i el mateix Partit Popular es manifestaren davant el Consolat perquè es llevàs el requisit per a accedir a la Sanitat Balear i es convertís en mèrit, i tothom argumentava la importància de tenir bons metges i que no era necessari que coneguessin la llengua catalana, pròpia i oficial d’aquest territori. La diputada del PP balear Aina Castillo deia exactament:”Els pacients demanem que ens curin amb els millors coneixement tècnics possibles i és relativament poc important l’idioma en què ens atenguin”. El sindicat de metges, part del col·legi oficial i l’extrema dreta que els acompanyava argumentaven de la mateixa manera. A continuació intentaré demostrar que era fals. Això passava el 2008, quan governava el Pacte de Progrés.
Era un temps en què s’havien ampliat les fronteres de la Unió Europea i s’havia obert la porta a l’Estat espanyol a l’entrada de metges de parla no espanyola, metges romanesos, búlgars, txecs, eslovens, polonesos, etc. Fins que el mateix any, el 2008, els metges col·legiats a Madrid que no tenien l’espanyol com a llengua materna, varen arribar al 20% i es necessitaven intèrprets per a atendre els malalts . Va ser en aquells moments que el Dr. Miguel Ángel Sánchez Chillón, vocal d’atenció Primària del col·legi de metges de Madrid va manifestar: “Esta situación ha llevado al colegio madrileño a reivindicar la necesidad de que se establezcan unos mínimos conocimientos de español para ejercer la medicina en España. Según fuentes del colegio, en países como Estados Unidos, Canadá o Reino Unido se exige un conocimiento mínimo del idioma nacional para poder llevar a cabo el ejercicio de la medicina. Para ello en algunos casos se realiza, por ejemplo, un examen de conocimientos técnicos en el idioma de origen, sin el cual no es posible ejercer la profesión.”
Com quedam? No era l’idioma una necessitat insignificant? Es veu que no és el mateix receptar que prendre. La història serà implacable amb aquesta gent.
(Article publicat a Diari de Balears, el 2 d’octubre de 2011)
